Parc natural sí, Parc juràssic no
Estem orgullosos de viure en una comarca amb uns valors elevats pel que fa a la natura i on, dia a dia, augmenta el nombre de visitants que venen gaudir del paisatge, la natura, la cultura i la gastronomia del Ripollès i més ara, que gaudim de la declaració d’un Parc Natural extraordinari, com és el de les Capçaleres dels rius Ter i Freser. Fins aquí molt bé. Però ens cau l’ànima als peus quan llegim el reportatge que publiquem al Ripollès: gairebé la meitat dels municipis de la comarca tenen problemes de recepció de telefonia mòbil, alguns els costa obtenir ADSL i internet, d’altres no veuen la TDT, i ja no parlem de la fibra òptica. La tenim a quatre passos i no aconseguim que traspassi els límits de la comarca per poder donar servei a les empreses ripolleses. Certament se’ns fa difícil entendre aquesta situació en ple segle XXI.
Quan el Ripollès ha d’assumir el repte de retenir i atraure jovent perquè estiguin a casa nostra, no els podem parlar només d’entorns privilegiats si no els oferim serveis. Aquests joves professionals o altres emprenedors estarien encantats de poder estar al seu poble i treballar amb uns bons serveis de telefonia mòbil i ADSL. No s’entén que per descarregar un document pugui arribar a tardar dues o tres hores. Costa entendre que les administracions castiguin veïns que mantenen vius uns nuclis rurals paralitzant projectes que els havien de donar aquests serveis. Sona estrany que alguns veïns ens diguin que no poden saber que passa als altres pobles de la comarca perquè encara no reben la TDT. Déu n’hi do!
I finalment també preocupa que algunes empreses retardin la seva ampliació al Ripollès per falta de la fibra òptica. Si no venen empreses, no hi haurà llocs de treball i no podem renunciar a la trajectòria empresarial de la comarca.
La indignació augmenta quan dia a dia veiem a televisió o rebem trucades de les companyies de telefonia que ofereixen quantitats de megues desorbitats per rebre ADSL i Televisions i descomptes de quotes de la telefonia i... molta terra a l’Havana perquè una vegada ho contractes, no arriba res. O tal com ha passat a Ogassa que diuen que un arbre els impedeix subministrar el senyal amb qualitat. Això ja fa riure.
Ara s’ha de dir prou. Hi ha d’haver valentia i decisió per part dels ajuntaments i amb implicació ferma del Consell Comarcal s’han de reunir amb les companyies i trobar les solucions que resolguin la manca de serveis de telecomunicacions al Ripollès. I si cal anar a més altes instàncies, és un frau social deixar-nos incomunicats. Ens recorda l’hemeroteca que una persona que era alcalde i que ara ja no és, deia que les comunicacions al Ripollès era un problema, però que el problema més gran serien les telecomunicacions i, certament, a anys després no li ha faltat raó.
Tenim el privilegi de viure en un entorn natural únic, però no en fem prou que els caps de setmana ens vingui a veure molta gent i ens diguin que vivim bé. Si continuem així, els donarem un altre argument perquè vinguin a visitar-nos: serem l’única comarca sense telecomunicacions.
Quan el Ripollès ha d’assumir el repte de retenir i atraure jovent perquè estiguin a casa nostra, no els podem parlar només d’entorns privilegiats si no els oferim serveis. Aquests joves professionals o altres emprenedors estarien encantats de poder estar al seu poble i treballar amb uns bons serveis de telefonia mòbil i ADSL. No s’entén que per descarregar un document pugui arribar a tardar dues o tres hores. Costa entendre que les administracions castiguin veïns que mantenen vius uns nuclis rurals paralitzant projectes que els havien de donar aquests serveis. Sona estrany que alguns veïns ens diguin que no poden saber que passa als altres pobles de la comarca perquè encara no reben la TDT. Déu n’hi do!
I finalment també preocupa que algunes empreses retardin la seva ampliació al Ripollès per falta de la fibra òptica. Si no venen empreses, no hi haurà llocs de treball i no podem renunciar a la trajectòria empresarial de la comarca.
La indignació augmenta quan dia a dia veiem a televisió o rebem trucades de les companyies de telefonia que ofereixen quantitats de megues desorbitats per rebre ADSL i Televisions i descomptes de quotes de la telefonia i... molta terra a l’Havana perquè una vegada ho contractes, no arriba res. O tal com ha passat a Ogassa que diuen que un arbre els impedeix subministrar el senyal amb qualitat. Això ja fa riure.
Ara s’ha de dir prou. Hi ha d’haver valentia i decisió per part dels ajuntaments i amb implicació ferma del Consell Comarcal s’han de reunir amb les companyies i trobar les solucions que resolguin la manca de serveis de telecomunicacions al Ripollès. I si cal anar a més altes instàncies, és un frau social deixar-nos incomunicats. Ens recorda l’hemeroteca que una persona que era alcalde i que ara ja no és, deia que les comunicacions al Ripollès era un problema, però que el problema més gran serien les telecomunicacions i, certament, a anys després no li ha faltat raó.
Tenim el privilegi de viure en un entorn natural únic, però no en fem prou que els caps de setmana ens vingui a veure molta gent i ens diguin que vivim bé. Si continuem així, els donarem un altre argument perquè vinguin a visitar-nos: serem l’única comarca sense telecomunicacions.