El risc de morir d’èxit
El Ripollès sortosament ha viscut els dies del pont de la Puríssima amb molta assistència de públic visitant que ha estat present a les moltes activitats que s’organitzaven. El que és difícil ara és saber si han quedat contents de les propostes que s’hi han fet. Deixant a part l’oferta de neu, escassa per la situació climatològica, però concreta i molt necessària; la resta d’activitats han estat fires poc definides i repetitives. La reflexió que cal fer és si s’han de fer activitats per aquests dies. La resposta lògicament, no té debat: Sí. La segona part és la que ens qüestionem: són les més adequades les fires que molts pobles de la comarca han fet? Aquí podem començar a plantejar-nos la planificació i l’oportunitat de fer moltes fires de Nadal a tota arreu sense cap diferència. Caldria marcar l’especificitat que ha aportat Sant Joan de les Abadesses programant el seu mercat de Nadal el dilluns, obtenint així una bona resposta de públic que aquests dies ha passat o ha visita els nostres municipis.
L’ocupació hotelera ha estat d’un 80%, de les més altes de Catalunya. Ara, si som autocrítics, ens hauríem de preguntar si els ha quedat ganes de tornar per anar a veure petits mercats amb productes moltes vegades forans de la terra i que es poden trobar a molts altres llocs. A vegades el cofoisme que ens porta el veure molta gent, provoca allò de: com que ha funcionat bé, l’any que ve tornarem a fer el mateix. Doncs, pensem que no ha de ser així. El Ripollès té molts productes de gran atractiu i gent creativa per impulsar i organitzar fires amb molt encant i ganxo al voltant d’aquestes dates. Hauríem de ser capaços de fer les exitoses fires de les herbes del bosc i de muntanya, de la carabassa, de la trumfa i d’altres que tenen una personalitat i competitivitat respecte a les que es fan arreu de Catalunya. El que hem vist aquest cap de setmana han estat cinc o sis fires diferents amb el mateix contingut. Vista una, vistes totes. Perquè el Ripollès per aquestes dates no potencia i treballa els productes propis de la comarca? No estaria bé que els botiguers que tenen establiment a les viles fessin un aparador en una parada dels mercats nadalencs? Això significaria implicació i promoció d’uns productes únics i de qualitat. Perquè no es potencien, tal com en fa en algunes fires, el producte artesà i descartar així unes fires estandarditzades i organitzades des de fora i amb productes genèrics que les veiem durant tot l’any a molts indrets de la comarca i d’arreu del territori.
Davant de tots aquests elements també hi ha d’haver la voluntat política de la coordinació. Cada municipi té el dret i l’obligació d’organitzar activitats, però fent les mateixes i en les mateixes dates només provoquem competències inútils entre pobles. Hi ha prou estructura i organismes que poden coordinar aquestes manifestacions en calendaris i assessorar en continguts, sense treure protagonisme a cap poble. No cal pretendre aconseguir una gran fira de l’avet d’Espinelves, però sí que el Ripollès permet fer fires a molts llocs i amb els productes de qualitat com a protagonistes.
Que vingui molta gent ens fa contents, però volem que es repeteixi més anys. Si no busquem alternatives, tenim el risc de morir d’èxit.
L’ocupació hotelera ha estat d’un 80%, de les més altes de Catalunya. Ara, si som autocrítics, ens hauríem de preguntar si els ha quedat ganes de tornar per anar a veure petits mercats amb productes moltes vegades forans de la terra i que es poden trobar a molts altres llocs. A vegades el cofoisme que ens porta el veure molta gent, provoca allò de: com que ha funcionat bé, l’any que ve tornarem a fer el mateix. Doncs, pensem que no ha de ser així. El Ripollès té molts productes de gran atractiu i gent creativa per impulsar i organitzar fires amb molt encant i ganxo al voltant d’aquestes dates. Hauríem de ser capaços de fer les exitoses fires de les herbes del bosc i de muntanya, de la carabassa, de la trumfa i d’altres que tenen una personalitat i competitivitat respecte a les que es fan arreu de Catalunya. El que hem vist aquest cap de setmana han estat cinc o sis fires diferents amb el mateix contingut. Vista una, vistes totes. Perquè el Ripollès per aquestes dates no potencia i treballa els productes propis de la comarca? No estaria bé que els botiguers que tenen establiment a les viles fessin un aparador en una parada dels mercats nadalencs? Això significaria implicació i promoció d’uns productes únics i de qualitat. Perquè no es potencien, tal com en fa en algunes fires, el producte artesà i descartar així unes fires estandarditzades i organitzades des de fora i amb productes genèrics que les veiem durant tot l’any a molts indrets de la comarca i d’arreu del territori.
Davant de tots aquests elements també hi ha d’haver la voluntat política de la coordinació. Cada municipi té el dret i l’obligació d’organitzar activitats, però fent les mateixes i en les mateixes dates només provoquem competències inútils entre pobles. Hi ha prou estructura i organismes que poden coordinar aquestes manifestacions en calendaris i assessorar en continguts, sense treure protagonisme a cap poble. No cal pretendre aconseguir una gran fira de l’avet d’Espinelves, però sí que el Ripollès permet fer fires a molts llocs i amb els productes de qualitat com a protagonistes.
Que vingui molta gent ens fa contents, però volem que es repeteixi més anys. Si no busquem alternatives, tenim el risc de morir d’èxit.