Editorial

Estem veient durant aquests dies llargues cues de professionals i joves davant l’única oficina de Barcelona de delegació del Ministerio de Justícia que tramita a l’acte el conegut certificat de Penals per a gent que treballa amb  menors d’edat.  Aquest document és imprescindible per tal que educadors, monitors, professionals o voluntaris, treballin amb joves i adolescents. I això també afecta el Ripollès. Davant aquest fet el primer raonament és que la iniciativa és bona  però hem tornat a fallar en organitzar una tramitació massiva de documentació sense tenir una estructura adequada. 

La norma estableix que tota persona que treballi o pretén treballar amb menors haurà de presentar aquest certificat per accedir al seu lloc de treball. Ara bé, la llei també afecta a professionals que ja estiguin treballant i caldrà que les empreses sol·licitin als seus treballadors l’esmentat document que és la “certificació negativa del Registre Central de delinqüents sexuals” que depèn de l’esmentat ministeri. Prevenir sempre està bé, però a partir d’aquí es desprenen les situacions ben sorprenents com perquè no es pot tramitar directament amb el DNI digital que gairebé tothom té? I perquè no es pot pagar amb VISA o targeta de crèdit i s’obliga a fer-ho amb una carta de pagament que també es lliura personalment als interessats? Ens diran que aquest certificat també es pot tramitar per correu o internet, molt bé. Però  no s’hi val perquè per aquesta via tarda  dos mesos en aconseguir-se.  Això és perjudicar a joves que poden accedir a un lloc de treball a una activitat que afavoreix a entitats i organitzacions que tenen la seva estructura basada en el voluntariat.  Quan s’emprèn una mesura d’aquestes característiques -que pensem que està bé- s’ha de preveure un pla d’atenció al ciutadà que no entorpeixi l’activitat de professionals o voluntaris. Perquè quan diem, voluntaris hem de saber que molts d’ells han de deixar les classes dels centres educatius i d’universitats per fer llargues cues a l’oficina de Barcelona, tenint en compte també que a més molts d’ells, en el cas de Catalunya, s’han de desplaçar i recorre llargues distàncies i han de pagar a més de la taxa del certificat, el cost del desplaçament sigui amb vehicle propi o transport públic. 

Aquesta llei orgànica 1/1996 de protecció jurídica del menor, per altra banda, també pot desprotegir als sol·licitants atès que amb el certificat de penals que es lliura a les persones que el demanen o en el cas col·lectiu d’entitats i empreses poden incorre a l’incompliment de la llei de privacitat de dades. En molts casos en aquests informes de penals hi consten les sancions de trànsit, i altres delictes menors  que molts ciutadans  poden haver comès. Posar aquest currículum pot perjudicar a persones que, per exemple en algun moment els hagin sancionat amb amonestacions no vinculades al certificat de menors i quedin descartades d’una oferta laboral. D’aquesta manera es pot donar el cas de no donar l’oportunitat d’accedir a un lloc de treball, per qüestions que res té a veure amb l’exercici laboral que es realitzarà.  En aquesta normativa que en el fons és molt bona, s’hi ha de donar més d’una volta i fer-la ben feta i ben pensada... Però clar, ara el govern de Madrid està en funcions i pensa més amb els pactes.