Editorial

La funció dels mitjans de comunicació a vegades és difícil o ens la fan difícil. Estem molt d’acord, i així ha de ser, que la nostra informació ha de ser fidel, veraç i contrastada, i almenys des d’aquest mitjà ho tenim ben assumit com a norma.  Però, en diverses ocasions, ens compliquen la possibilitat de poder-ho fer. I és que sovint els mitjans no podem accedir a les informacions que venint d’entitats, partits i o organismes públics se’ns limita el dret a poder informar. En algunes ocasions sabent que es fan trobades i reunions, quan es demanen declaracions i opinions, els protagonistes s’hi neguen. Perquè la informació que es genera en organismes diversos implicats a la vida pública no es poden comentar amb les informacions que han de facilitar els protagonistes dels fets? És trist dir-ho, però aquesta situació , en alguns casos,  encara passa.  

Durant els períodes electorals la paraula transparència i informació als ciutadans brolla amb abundància en els discursos de promeses per als electors. Llavors a qui l’interessa, busca a aquell periodista amic o conegut per facilitar les informacions que vol difondre. Un cop passada aquesta situació la realitat canvia i el periodista deixa de ser, segons el seu concepte, l’amic o conegut, i seguint les definicions de Josep Pla, passa a ser un saludat, al qual se li faciliten les informacions que convenen, i se li posen les mil i una traves per les aquelles, segons ells, no convenen que siguin divulgades a l’opinió pública. Un altre aspecte es produeix quan les informacions no acontenten a les persones o coŀlectius actors de la notícia. Llavors el polític es transforma amb un crític  periodista i carrega per a desacreditar la professió de periodista, deixant-la a zero.  La carrera de Periodisme o Comunicació Audiovisual és una llicenciatura molt treballada i que requereix molt esforç portar-la a terme ja sigui investigant, consulta de diferents fonts, redacció, muntatge, edició, etc. I tot això no s’ha de veure malbaratat pels interessos d’algú que es considera ofès o perjudicat per una informació. 

El polític ha de ser un bon gestor de les seves idees, del seu programa i dels seus projectes i mai ha de pretendre ser el millor metge, el millor advocat, el millor arquitecte, el millor enginyer i menys, encara, el millor periodista. 

Malauradament vivim un temps convuls i on certes informacions o certs fets que succeeixen es volen portar d’’amagatotits’, sense que els mitjans d’informació en puguem ser participis i molt menys els lectors, televidents o oients. Trist, molt trist, però la realitat. I el que ha de quedar clar és que tot el que és polític és públic i lícit de poder-ho explicar als ciutadans sense cap tipus de cortina de fum i sense marejar la perdiu per tapar la veritat.