Editorial

L’Audiència Nacional espanyola ha començat a demanar documentació sobre els acords de plens de suport al moció del Parlament de Catalunya sobre el 9-N. Una moció que diferents consistoris van aprovar exercint el dret de la llibertat de pensament i expressió. Aquest posicionament majoritari en els municipis catalans, tal com ja va anunciar-ho, el govern del PP ho va denunciar al Tribunal Constitucional, i com desitjava l’altre règim anterior a Espanya, ho ha volgut deixat “lligat i ben lligat”. Així que va donar, només amb els vots del PP, poders executius a un òrgan legislatiu, és a dir, el poder judicial a més de fer lleis, ara pot governar. Mai vist en un país amb voluntat democràtica. 

El cas és que dia a dia, alcaldes i regidors han de donar explicacions davant els magistrats del perquè varen votar a favor de la moció que defensa la desconnexió de Catalunya de l’Estat espanyol, amb les possibles coaccions de deshabilitació dels seus càrrecs i altres penes desproporcionades pel fet de manifestar-se lliurament. A més, comença a ser força incomprensible en l’època que vivim que la justícia hagi de requerir una documentació sobre unes votacions d’un ple d’un consistori que queden registrades oficialment i que l’accés és pot fer per internet perquè és públic. La sensació és que la justícia s’ha convertit en òrgan policial per evitar el desgast polític del partit que ostenta, fins no sabem quan, el govern en funcions d’un estat establert en la intolerància i la falta de diàleg.

El malestar per les citacions ja és ben palès en alguns ajuntaments de la comarca fins al punt que algun alcalde expressa amb contundència que considera que haver de fer aquest tràmits és una pèrdua de temps quan hi ha tants mitjans per accedir-hi a través dels webs municipals i els ajuntaments tenen altres problemes per gestionar millor els organismes municipals i procurar el bé dels ciutadans. Bé, sembla que aquesta actuació continuarà amb el degoteig constant citant a uns o altres. I al final, es permetran el luxe de multar-los per pensar i dir el que prefereixen i per defensar una Catalunya independent, quan tenen la raó més avalada que mai amb els vots dels ciutadans. Ens preguntem si és justa la justícia quan es va contra d’una majoria dels ciutadans d’un municipi?

D’entrada l’alcaldessa de la CUP de Berga ja ha plantat a la jutgessa del seu municipi, la qual li demana explicacions per no retirar la bandera estelada de l’Ajuntament. En aquest punt hi podrem estar d’acord o no, però el cas és que a la CUP són fidels al seu programa, als vots dels seus electors. I la resta de partits què faran? Darrerament hem vist que s’han afeblit els ànims en el procés que tanta il·lusió havia generat entre els votants independentistes. Potser amb el fred de l’hivern, ens hem refredat una mica. Esperem que amb la primavera torni el bon temps i ens refem una mica tots. Com deia Lluís Llach, cal que neixin flors a cada instant.