Editorial

Es  comencen a difondre les dades d’atur al Ripollès. La preocupació estava al nostre entorn mentre es deia que la xifra dels desocupats a la comarca superava les mil persones. Sembla que els temps han canviat i que les persones sense feina poden tornar als números en què en molts anys s’havia mogut la comarca de poc més de 700 desocupats. En els darrers mesos, hem anat parlant amb empresaris, grans, mitjans i petits i tots expliquen que els costa trobar gent per ocupar les vacants de les seves empreses. Bona notícia! Però ai las, no es troba gent al Ripollès. I és veritat. Si fem el compte de la vella, per coneixement públic, a hores d’ara uns 100 llocs de treball són necessaris a la comarca. I doncs, on és la gent? Els números no quadren, potser els fem malament, però la veritat és que són faves comptades.

En molts casos no es requereix ni una formació altament qualificada, ni especialistes, sinó gent amb ganes de fer un horari laboral normal.  La patronal, empresaris diversos i sindicats, tampoc ho entenen. Què passa? Fallem en les formes de promoure o comunicar els llocs de treball des dels estaments públics com és l’oficina del  SOC , Servei d’Ocupació català? O molta gent s’ha acostumat a viure en la comoditat de no fer res a base de les subvencions o de l’atur? També potser  els joves s’han habituat  a  viure a cost de les aportacions dels pares i les jubilacions dels avis o bé esperen altres oportunitats que cobreixin millor les seves expectatives? 

El cas és que molta gent no treballa i al Ripollès hi ha llocs de treball i amb l’expectativa que se’n creïn més. Qui els ocuparà? Si la gent de la comarca no té interès, que ningú posi en qüestió perquè ve gent d’altres comarques veïnes per ocupar-los. Sovint passa que l’estat del benestar malentès, que vol dir viure sense fer res, amb els mínims recursos, s’ha implantat en alguns dels sectors de la nostra comarca. Perquè llevar-se aviat? Perquè haver de fer 8 hores? Perquè si a través de les subvencions socials o de l’atur molta gent ja li està bé. Seria lamentable trencar la línia d’esforç i treball que moltes famílies van mostrar en les fàbriques i empreses  del Ripollès amb la seva dedicació i  la lluita diària  i que malauradament la crisi els va deixar sense feina, però amb ganes de treballar. A quin futur vol arribar  la gent acomodada en el subsidi? Arriben notícies de la implantació de noves empreses a la comarca amb una oferta de llocs de treball. Qui s’hi presentarà? O s’hauran de cobrir amb gent d’altres llocs veïns? Quina llàstima! Algú apunta que sumant atur i algunes feinetes d’estranquis, se’n surten bé. Segurament  també pot ser, però no és lícit que hi hagi la queixa permanent de falta de feina mentre algú se les empesca  per esquivar-la. El Ripollès no s’ho pot permetre.