Editorial

Aquest cap de setmana Ripoll celebra els 50 anys de la Festa Nacional de la Llana i del Casament a Pagès. Mirant únicament l’anunciat podria passar com un acte simpàtic, dels molts que es poden fer arreu de Catalunya. Però, mirat de cara endins, és a dir, per a la comarca del Ripollès, significa molt més en molts conceptes. Primer una felicitació, pel Centre d’Iniciatives i Turisme de Ripoll, el CIT, que malgrat haver passat per diferents situacions, tant polítiques com econòmiques i socials de la comarca, ha sabut mantenir el rumb del reconeixent vers unes activitats que han estat la identitat del Ripollès durant molts anys. Encara tenim pastors, encara tenim artesans de la llana i encara tenim el privilegi de gaudir de productes reconeguts arreu. Aquests valors que van ser reconeguts en ple règim de dictadura van ser revalidats pels governs catalans de la Generalitat, i el cas és que enguany ha arribat el moment de complir 50 anys.

A banda de ser un aparador d’oficis artesans, encara ben presents a la comarca, suposa un reconeixement a aquelles persones que els conserven amb un esforç personal i de lluita contra l’evolució tecnològica d’altres activitats. Gràcies a aquestes tasques, a vegades poc considerades, milers de visitants tenen Ripoll com a punt de visita i de referència d’una història i d’un país, del que Ripoll n’ha estat bressol.

Al costat de la Festa de la Llana hi ha el Casament a Pagès, un fet que recorda com es casaven els nostres avantpassats en el marc de la cultura i tradició catalanes. Els protagonistes tornen a ser nuvis reals, vol dir que són parelles ripolleses disposades a compartir moments de la seva intimitat entre tots els ripollesos i visitants. Tenen al seu costat persones que representen valors del país, com és el mateix president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i la popular cantant Núria Feliu. Lluny del que pot ser un fet de rellevància pels nuvis es tracta de donar continuïtat a una tradició que durant molts anys ha estat orgull dels ripollesos i que a partir de la seva acció de fer-ho en el marc de la Festa de la Llana saben que un any més, i ara ja en són cinquanta, el bressol de Catalunya serà escenari d’una tradició i d’una festa que ja figura en els annals de les tradicions d’un poble i d’una comarca que encara té el privilegi de gaudir d’uns valors històrics i d’unes tradicions que van molt més enllà de les barretines, trabucs, o passejades amb matxos, les trobem en l’estima a una vila, a una comarca i a un país.