Editorial

Com a preludi de la Festa Nacional de la Llana i del Casament a Pagès, Ripoll va acollir la reunió del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), on s’havia d’escollir el nou president. Aquesta entitat que ha abanderat el sentiment de la majoria de catalans vers al procés per assolir un estat propi, va elegir Ripoll, bressol de Catalunya i vila emblemàtica del sentiment nacional català, com a seu per fer la seva trobada  per a tot Catalunya. Vam poder veure que l’ANC és viva, tot i que des de diferents fronts, algú diu que són divergències i trencaments. Com en qualsevol procés democràtic, es va veure que hi ha candidats i que la gent té visions diferents d’un mateix projecte i això es bo. Les qüestions de si tot plegat és més o menys polititzat, va portar a dos candidats prou ferms i preparats. En Jordi Sánchez, prou conegut per la seva trajectòria en el darrer mandat, i l’escriptora Liz Castro, que apostava per alguns aspectes renovadors. Per pocs vots va guanyar Sánchez i la conclusió posterior va ser la d’anar junts en el mateix projecte de país. La foto de tots plegats davant el Monestir de Ripoll va ser testimoni d’una ANC que no s’atura en la voluntat per construir el país.

L’endemà, va ser a Ripoll el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, qui va concedir una entrevista en exclusiva a El Ripollès. El president es va trobar orígens i tradicions dels costums que han anat estructurant la Catalunya actual al llarg dels anys i amb els desitjos d’anar més enllà. Puigdemont exposa que  ens trobem en la darrera milla per assolir els objectius d’un estat independent. Es mostra ferm i convençut que s’han fet bé les coses per tirar endavant i considera que el projecte dels 18 mesos de govern per aconseguir-ho és viable. El convenciment del president de la Generalitat es veu ferm, malgrat les diferències que es coneixen en termes pressupostaris amb els seus socis. Si no hi ha debat, no hi ha acord, però Catalunya, en aquest cas, sap governar-se en la diferència i no com ha passat a l’estat espanyol, on s’han hagut de convocar unes noves eleccions que comportaran despesa pels ciutadans i, ves a saber com pot acabar...  El fet és que Ripoll ha estat, de nou, escenari de dos fets importants i s’ha reafirmat com a referent en la història de la nova Catalunya. Esperem que l’aposta de ser capital històrica doni els seus fruits en la Catalunya del futur i serveixi per enfortir Ripoll i tot el Ripollès per avançar cap a Ítaca.