El Ripollès no afluixa en el vot sobiranista
Diumenge, els ripollesos varen anar a votar. Això sí, una mica menys que fa sis mesos. Però els qui varen anar majoritàriament van apostar per partits sobiranistes, compartint protagonisme Convergència Democràtica i Esquerra Republicana. Les dues formacions van ser les més votades en tots els municipis, CDC a tretze i ERC a sis. Aquests resultats posen de manifest que la comarca del Ripollès dóna ple suport al procés sobiranista que ha de portar a Catalunya a la creació d’un estat independent, a la República Catalana. Sí que hi ha hagut canvis de lideratge a la comarca que ha passat de ser liderada en gairebé tots els municipis per l’opció convergent a compartir protagonisme amb els republicans. Esquerra ha retallat considerablement la distància en nombre de votants a CDC. Què ha passat? Molts ripollesos partidaris del vot a Convergència, s’han quedat a casa? Segurament que sí, perquè Esquerra ha mantingut el nombre de suports més o menys igual al de les eleccions del 20 de desembre, però l’actual escrutini els ha portat a ser els més votats, en alguns casos a poca distància, com a Campdevànol, Sant pau, Gombrèn, Vallfogona, Planoles i Toses. La satisfacció per a molts és que el vot és sobiranista encara que hi hagi un traspassament de vots de CDC a ERC.
La resta d’opcions han quedat molt diluïdes a la comarca. El fenomen Ciudadanos s’ha diluït, la presència de Unidos Podemos, tot l’augment a l’àrea metropolitana, a casa nostra gairebé no s’ha notat. I l’estancament del PSC i del PP que ha recuperat vot de C’s, tornen a ser una evidència.
També hem de tenir en compte que segons l’àmbit electoral, el sentit del vot canvia. És diferent el resultat en unes eleccions municipals que es vota la persona, unes autonòmiques en les quals es busca el sentit de país o unes generals on potser cada vegada comporten menys interès dels electors catalans pel maltractament del govern central a Catalunya. Hi hagut menys participació i aquest fet però, ens hauria de preocupar. Si més no per mostra a la resta de l’estat qui som i què volem, tal com han reflectit els resultats. Dir que estem cansats no hauria de ser excusa perquè el gran valor de la democràcia és el vot de cadascú i això, per més vegades que hàgim d’anar a votar, malgrat que les campanyes se’ns puguin fer feixugues, no hi hem de renunciar mai. Votar en blanc és una opció, però cal anar-hi.
El cansament pot ser la derrota d’una il·lusió per la qual molta gent hi està lluitant, en un camí ple d’entrebancs des de diferents fronts.
La resta d’opcions han quedat molt diluïdes a la comarca. El fenomen Ciudadanos s’ha diluït, la presència de Unidos Podemos, tot l’augment a l’àrea metropolitana, a casa nostra gairebé no s’ha notat. I l’estancament del PSC i del PP que ha recuperat vot de C’s, tornen a ser una evidència.
També hem de tenir en compte que segons l’àmbit electoral, el sentit del vot canvia. És diferent el resultat en unes eleccions municipals que es vota la persona, unes autonòmiques en les quals es busca el sentit de país o unes generals on potser cada vegada comporten menys interès dels electors catalans pel maltractament del govern central a Catalunya. Hi hagut menys participació i aquest fet però, ens hauria de preocupar. Si més no per mostra a la resta de l’estat qui som i què volem, tal com han reflectit els resultats. Dir que estem cansats no hauria de ser excusa perquè el gran valor de la democràcia és el vot de cadascú i això, per més vegades que hàgim d’anar a votar, malgrat que les campanyes se’ns puguin fer feixugues, no hi hem de renunciar mai. Votar en blanc és una opció, però cal anar-hi.
El cansament pot ser la derrota d’una il·lusió per la qual molta gent hi està lluitant, en un camí ple d’entrebancs des de diferents fronts.