Solidaritat intercomarcal
L’alcalde de Ripoll ha fet balanç dels cinc anys de funcionament de la C-17. Aquesta comunicació ha obert el Ripollès cap a Barcelona i cap a Girona, Catalunya Central i comarques de Lleida, a través de la seva connexió amb l’eix transversal, la C-25. Una gran obra que, tot i que sembla que faci poc, tal i com diu Jordi Munell, ha passat molt ràpid. Les dades de visitants indiquen que la nostra comarca cada vegada n’està rebent més i això sempre és positiu. Però, per altra banda, destapa alguns efectes contraris a l’equilibri territorial i de qualitat de vida. Un d’ells ha posat en evidència la manca de connexió de la comarca veïna de la Garrotxa amb la C-17 i la C-26, a través del túnel de Bracons. Aquesta mancança es localitza a Les Preses, que s’ha convertit en un autèntic coll d’ampolla per les connexions intercomarcals. Des de fa temps, la comarca del Ripollès, sobretot Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, en pateixen les conseqüències, amb un intens trànsit pel centre de les dues poblacions. A Sant Joan, conductors i vianants es disputen prioritats contínuament per travessar la via. A Ripoll, el carrer Progrés suporta el pas de molts vehicles, fins i tot camions de gran tonatge que, procedents de la Garrotxa, col·lapsen aquesta via que no està feta per acollir tant trànsit i, encara menys, vehicles pesats. L’ajuntament de Ripoll, amb bon criteri, s’ha adherit a les peticions de pobles i empresaris de la Garrotxa perquè es desencalli la variant de Les Preses, que permetria que bona part del trànsit que actualment passa pel mig de Ripoll, pogués circular des del túnel de Bracons, amb comunicacions més idònies pel volum de trànsit actual i evitar el pas pel centre de la població.
En situacions com aquestes, el govern de Catalunya hauria de valorar totes les conseqüències que suposa l’execució de segons quines obres sigui més lent del que caldria. La falta de variant de les Preses, a més de a la pròpia gent d’Olot o d’altres indrets de les comarques de Girona, de manera especial afecta a una bona part de la comarca del Ripollès, que agrairia una desintensificació del trànsit urbà. Desitgem que la gent de la Garrotxa es posi d’acord aviat. Són més de deu anys marejant la perdiu, entre la Vall d’en Bas, Olot i les Preses. La protecció del territori, pel seu entorn natural, és molt important, però també ho és disposar d’unes comunicacions adequades per repartir el joc i facilitar l’accés de la gent que viu a Ripoll en el dia a dia o la que vol gaudir de la nostra comarca quan la visita. Els col·lapses de trànsit no ajuden a l’estabilitat dels visitants, quan fem una aposta ferma pel turisme. Les llargues cues en èpoques d‘esquí i Setmana Santa, o en algunes puntes de l’estiu, no van bé. Posats a demanar, tampoc hauríem de deixar al calaix els projectes de les variants de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.
En situacions com aquestes, el govern de Catalunya hauria de valorar totes les conseqüències que suposa l’execució de segons quines obres sigui més lent del que caldria. La falta de variant de les Preses, a més de a la pròpia gent d’Olot o d’altres indrets de les comarques de Girona, de manera especial afecta a una bona part de la comarca del Ripollès, que agrairia una desintensificació del trànsit urbà. Desitgem que la gent de la Garrotxa es posi d’acord aviat. Són més de deu anys marejant la perdiu, entre la Vall d’en Bas, Olot i les Preses. La protecció del territori, pel seu entorn natural, és molt important, però també ho és disposar d’unes comunicacions adequades per repartir el joc i facilitar l’accés de la gent que viu a Ripoll en el dia a dia o la que vol gaudir de la nostra comarca quan la visita. Els col·lapses de trànsit no ajuden a l’estabilitat dels visitants, quan fem una aposta ferma pel turisme. Les llargues cues en èpoques d‘esquí i Setmana Santa, o en algunes puntes de l’estiu, no van bé. Posats a demanar, tampoc hauríem de deixar al calaix els projectes de les variants de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.