Centre islàmic: no han de pagar justos per pecadors
Això és seriós i s’ha de ser responsable. Davant les notícies aparegudes en els mitjans de Corisa Media Grup, en les quals s’esposava les activitats que duen a terme en el Centre cultural islàmic a Ripoll, les xarxes socials han acollit comentaris cruels, durs i sense consideració i fins i tot insultants. És bo que cadascú es pugui expressar, només faltaria. Però quan es fa a través de les xarxes, en les quals pot accedir tothom, cal ser més reflexiu i curós. No només per tenir una cultura diferent s’ha de ser criminal. I això és el que es desprèn de segons quins comentaris que valdria més ni considerar-los. Els responsables d’aquest centre han obert les portes als nostres mitjans de comunicació per explicar què fan i s’han ofert a col·laborar en el moviment social de Ripoll. Doncs bé, perquè d’entrada ja s’han de rebutjar? Aquesta és la manera que alguns tenen concebuda com a integració o de democràcia? Malament anem.
És cert que aquest centre està marcat pels sentiments religiosos de l’Islam. Tothom és lliure de practicar la religió que més li plagui. Per això estem en un estat aconfessional contemplat per l’actual Constitució Espanyola. Ripoll ha estat vila tolerant, integrant i acollidora amb altres pràctiques religioses com els Testimonis de Jehovà, els Evangelistes, els ortodoxos i altres. Potser aquells parlaven millor el català o el castellà, i els àrabs els costi una mica més, però no per això se’ls ha de rebutjar d’entrada.
S’entén que els moments que vivim pels assassinats de l’islamisme radical d’Estat Islàmic, Talibans o altres faccions criminals, provoquin reaccions d’indignació, comprensibles fins a cert punt, però el que no s’ha de fer mai és posar a tothom al mateix sac. Cada persona és diferent i la gran majoria de musulmans han rebutjat aquests fets. La gent de bona fe no es mereix cap mal tracte. Què passava amb els crims d’ETA? Tots els bascos eren assassins? No. Doncs en aquesta situació tampoc. Portar la seva cultura a Ripoll és ben normal. Poden escriure en àrab i conèixer la seva història i seguir els seus costums. Què diríem si als catalans no ens deixessin instal·lar els Casals Catalans a ciutats i països d’arreu del món; ens molestaria molt i ens sentiríem mal tractats per no poder escriure o llegir en català (experiència que molts van viure fins i tot a Catalunya durant 40 anys). I, així també, ens fa rics la presència de cases culturals regionals, on la gent que vol pot conservar costums i tradicions de la seva terra.
L’única responsabilitat que s’ha de demanar al Govern de Catalunya, és un control dels missatges d’alguns Imams quan vénen a predicar duran el Ramadà. La paraula és lliure, però s’ha d’evitar si porta sang.
La societat sortosament ha canviat, però davant algunes reaccions viscerals i sense reflexió, fa pensar que n’hi ha que no vol que canviï. A Ripoll s‘hi està molt bé i esperem que per molts anys!
És cert que aquest centre està marcat pels sentiments religiosos de l’Islam. Tothom és lliure de practicar la religió que més li plagui. Per això estem en un estat aconfessional contemplat per l’actual Constitució Espanyola. Ripoll ha estat vila tolerant, integrant i acollidora amb altres pràctiques religioses com els Testimonis de Jehovà, els Evangelistes, els ortodoxos i altres. Potser aquells parlaven millor el català o el castellà, i els àrabs els costi una mica més, però no per això se’ls ha de rebutjar d’entrada.
S’entén que els moments que vivim pels assassinats de l’islamisme radical d’Estat Islàmic, Talibans o altres faccions criminals, provoquin reaccions d’indignació, comprensibles fins a cert punt, però el que no s’ha de fer mai és posar a tothom al mateix sac. Cada persona és diferent i la gran majoria de musulmans han rebutjat aquests fets. La gent de bona fe no es mereix cap mal tracte. Què passava amb els crims d’ETA? Tots els bascos eren assassins? No. Doncs en aquesta situació tampoc. Portar la seva cultura a Ripoll és ben normal. Poden escriure en àrab i conèixer la seva història i seguir els seus costums. Què diríem si als catalans no ens deixessin instal·lar els Casals Catalans a ciutats i països d’arreu del món; ens molestaria molt i ens sentiríem mal tractats per no poder escriure o llegir en català (experiència que molts van viure fins i tot a Catalunya durant 40 anys). I, així també, ens fa rics la presència de cases culturals regionals, on la gent que vol pot conservar costums i tradicions de la seva terra.
L’única responsabilitat que s’ha de demanar al Govern de Catalunya, és un control dels missatges d’alguns Imams quan vénen a predicar duran el Ramadà. La paraula és lliure, però s’ha d’evitar si porta sang.
La societat sortosament ha canviat, però davant algunes reaccions viscerals i sense reflexió, fa pensar que n’hi ha que no vol que canviï. A Ripoll s‘hi està molt bé i esperem que per molts anys!