És trist, molt trist...
Aquesta setmana, de manera sorprenent, i pensem que hauria de ser positiva, es va reunir per primera vegada la Junta Rectora del Parc Natural de les Capçaleres dels rius Ter i Freser. Un fet que es produeix un any després d’haver-se creat el Parc Natural de la comarca del Ripollès. Ara bé, de la manera que s’ha portat a terme fins ara les coses, ens fa plantejar que tant com podria ser un pas de gegant, no pinta massa bé que d’un fet institucionalment tan important no s’informi els mitjans de comunicació. Era una reunió prou important per a fer un seguiment especial, amb presència de diferents representants de les administracions i on calia nomenar els càrrecs del nou ens gestor del parc. No és el mateix que els mitjans siguin presents en aquesta reunió, i tinguin accés a les reaccions de les diferents parts o que només s’esperi una nota de premsa pactada per la institució. El periodista ha de tenir la llibertat d’explicar a la televisió, a la ràdio o a la premsa escrita, el que veu i com ho veu i, per ara, això no ha estat possible. Malauradament ens ve a la memòria les extravagants rodes de premsa de l’actual president en funcions de l’estat espanyol, Mariano Rajoy, quan ho feia a través de les televisions de plasma.
En el cas que ens ocupa, els periodistes del nostre grup, referent a la comarca del Ripollès, ens en vàrem assabentar de la reunió constituent de la Junta Rectora a través de la trucada d’una mare que ens explicava que el seu fill hi assistia. Que trist. Amb aquest tarannà sembla que l’espectador, l’oient i el lector només hauran de rebre allò que es vulgui que se sàpiga i que no coneguin altres fets i circumstàncies prou importants que els podria transmetre el periodista i que l’administració no li convé que se sàpiga. Així malament. Estem en el pas petit de nan per avançar. Un altre pas petit és que el nomenament del director de l’ens és en caràcter temporal o en funcions davant la falta de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. També ens sorprèn que no es coneix on seran els centres d’interpretació o la seu central. Només es coneix que Setcases acollirà un centre d’interpretació avalat per la Generalitat però que també a falta de recursos haurà d’esperar per l’execució de les obres i la contractació de personal.
Hauria estat mol il·lusionant per fer el pas de gegant, que ens agradaria a tots, saber les accions previstes com a prioritàries per a la projecció del parc. Sabem que hi ha unes línies mestres però no es concreten ni prioritzen actuacions ni tampoc un calendari per posar tota la maquinària en marxa. N’hi ha prou amb el President i el Director habilitat? O cal dissenyar un projecte per tal que el Parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser sigui una realitat ben orientada cap a un avenç de progrés en els principis de protecció de la natura, de generador de riquesa i creador de llocs de treball per a la gent del territori. Explicar això no ha de fer por i debatre-ho tampoc. Llavors sí que el Parc Natural haurà fet un pas de gegant per a la comarca.
En el cas que ens ocupa, els periodistes del nostre grup, referent a la comarca del Ripollès, ens en vàrem assabentar de la reunió constituent de la Junta Rectora a través de la trucada d’una mare que ens explicava que el seu fill hi assistia. Que trist. Amb aquest tarannà sembla que l’espectador, l’oient i el lector només hauran de rebre allò que es vulgui que se sàpiga i que no coneguin altres fets i circumstàncies prou importants que els podria transmetre el periodista i que l’administració no li convé que se sàpiga. Així malament. Estem en el pas petit de nan per avançar. Un altre pas petit és que el nomenament del director de l’ens és en caràcter temporal o en funcions davant la falta de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. També ens sorprèn que no es coneix on seran els centres d’interpretació o la seu central. Només es coneix que Setcases acollirà un centre d’interpretació avalat per la Generalitat però que també a falta de recursos haurà d’esperar per l’execució de les obres i la contractació de personal.
Hauria estat mol il·lusionant per fer el pas de gegant, que ens agradaria a tots, saber les accions previstes com a prioritàries per a la projecció del parc. Sabem que hi ha unes línies mestres però no es concreten ni prioritzen actuacions ni tampoc un calendari per posar tota la maquinària en marxa. N’hi ha prou amb el President i el Director habilitat? O cal dissenyar un projecte per tal que el Parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser sigui una realitat ben orientada cap a un avenç de progrés en els principis de protecció de la natura, de generador de riquesa i creador de llocs de treball per a la gent del territori. Explicar això no ha de fer por i debatre-ho tampoc. Llavors sí que el Parc Natural haurà fet un pas de gegant per a la comarca.
