Editorial

Aquest any la celebració de la Diada serà diferent. En primer lloc per demostrar la descentralització, que el batega independentista no només és a la capital. Concentracions als quatre vents per mostrar que Catalunya té valors en tot el seu territori i per tant una sola motivació, la de ser un estat propi. D’acord amb el procés establert hauria de ser la darrera diada perquè Catalunya sigui independent. En aquest sentit hi ha la major part dels catalans que la volen, però no hi tenen dret. Hi ha un govern en funcions, que tal com va passar en règims llunyans, ho ha volgut deixar tot lligat i ben lligat, i ara el Tribunal Constitucional, cosa mai vista, a més del poder legislatiu en té de polític i executiu per aplicar sancions, condemnes i destitucions a manta. Tot en nom d’una constitució anacrònica que vol imposar-se per la situació actual a Catalunya molt distant de l’administració de l’estat espanyol. El PP diu que Catalunya és de tots els espanyols i han de ser tots els qui decideixin si se’n pot anar. Volen la unitat territorial per la sobirania nacional. O sigui, es demana solidaritat per a què? A canvi que els trens no funcionin en el territori on són més utilitzats? Matar la llengua pròpia del país en favor del castellà, posant a aquesta mesura la disfressa de l’anglès? Destruir el sistema educatiu, quan s’ha demostrat arreu d’Europa que el model català funciona molt bé? Desmuntar el sistema sanitari, tal com vol el ministre Fernández Díaz? Alentir el corredor mediterrani a favor del corredor central? Extorquir als bancs d’Andorra perquè declarin coses que no són? Compensar als presumptes corruptes del PP amb càrrecs extraordinàriament ben remunerats? Quins altres motius hi ha per ser solidaris? 
Fa pocs dies que la Fiscal General de l’Estat anunciava mà dura pel govern i institucions catalans, si no complien la constitució. A més dels arguments legals afegia consciència intel·lectual. Quina? La de fer com els ases quan se’ls tapa els ulls perquè anessin tirant sense veure què passava als costats perquè no s’esveressin? Catalunya ha dit prou i si no es vol veure, és que la consciència intel·lectual falla per part d’algú. 

Aquest diumenge, amb l’orgull de ser el Bressol de Catalunya, molts ripollesos aniran a Berga, a Barcelona i alguns a altres llocs. Hi van perquè no es cansen de dir que volen un estat propi i, si més no, que ho deixin votar. Però no. No es pot votar. Una insubmissió pot provocar que se’ls qui jutgi i se’ls condemni alhora. Art i part, com es sol dir, igual que a l’edat mitjana o en les dictadures més radicals on qui jutge ja sap la sentència. Però el més important és la solidesa de la societat catalana que no es cansa mai de dir que ja n’hi ha prou. Durant molts anys s’ha celebrat l’11 de Setembre per ser una derrota. Tant de bo que a partir d’aquest es celebri per ser una victòria.