Posar els ous en dos cistells

Editorial

S’està acabant la temporada d’estiu al Ripollès i el balanç d’ocupació turística és prou satisfactori. Ha vingut molta gent a casa nostra i moltes de les cases tancades durant bona part de l’any s’han tornat obrir per multiplicar el nombre de residents en les poblacions més residencials. Els visitants han fet gaudir restauradors, hotelers, artesans i activitats de lleure i els nostres rius i muntanyes han estat més amfitrions que mai. Tot plegat ha anat bé i ara comença la tardor, que també és prou atractiva perquè acollim visitants, boletaires –que demanen més pluja–, excursionistes i esportistes de running, etc. I després, si les neus són bondadoses, acollirem esquiadors i famílies ens tornaran a acompanyar. Tot plegat fa que el turisme s’hagi convertit en un sector que genera una bona part de la dinamització econòmica a la comarca. Un cop feta aquesta valoració, molt per sobre, hem de fer una altra reflexió. Hem d’abocar-nos de ple al sector econòmic turisme o hem de potenciar un sector encara ben viu al Ripollès com és la indústria i la petita i mitjana empresa? Pensem que cal intensificar i fer l’aposta per aquest sector el qual consolidarà estructures familiars i de formació.

Sortosament, les indústries de la comarca funcionen i són referents en molts dels sectors on treballen. L’empresa és la que dóna feina regularment tot l’any a moltes famílies de la comarca i que permet que es generin inversions i es puguin oferir, tot i que voldríem que fossin més, oportunitats als joves amb formació. La Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, manifestava la sort que té el Ripollès de comptar amb la Fundació Eduard Soler perquè s’aposta precisament per la formació professional a través del sistema dual, estudis i pràctica a l’empresa. Pensem que les empreses generen, encara que també ens agradaria que fossin més, uns llocs de treball actualment estables i molts ripollesos podem optar-hi. Precisament, també Meritxell Ruiz va demanar als pares que motivessin als fills a fer la formació professional dual i fins i tot que les dones fessin el pas. Doncs si l’administració i altres institucions hi aposten, caldria fer una opció bona perquè la indústria competitiva que tenim al Ripollès hi fes un pas més. D’aquesta manera, l’economia de la comarca no dependrà només de la gent que vingui de fora, sinó d’una estructura multisectorial d’empreses que ha de ser el motor permanent del Ripollès. 

Com deien els avis, sempre és bo posar els ous en dos cistells: si en cau un, el que movem més, i es trenquen, quedarà l’altre, que sempre hem tingut més ben guardat. I ara, el Ripollès té la gran oportunitat de poder-ho fer.