Veïns valents, policia...
Tots els ripollesos estem contents de tenir una comarca bonica i activa amb els seus debats de política, de reactivació econòmica de comunicacions i de tants altres aspectes que ajuden a mantenir un caliu i un esperit de participació ciutadana bons per la salut democràtica del Ripollès. Però darrere aquest entorn social satisfactori hi ha situacions que encenen llums d’alerta i que poques vegades hi donem prou importància. Parlem d’aquells fets que tothom coneix, però ningú ho diu per por: la venda o el tràfic de drogues. Finalment uns veïns ho han denunciat a un ple de l’Ajuntament de Ripoll. La situació ha de ser prou preocupant perquè uns veïns ho denunciïn públicament. De fet, és prou entenedor que ho facin quan l’activitat es fa en un pis, o en una casa propera on s’hi viu. Aquelles activitats ocultes de compravenda de droga generen una temença ben fundada per la influència sobre els més petits del bloc de pisos, les conseqüències delictives que poden suposar agressions, escàndols i sobretot haver de callar uns fets que de vegades tenen com a protagonistes a amics, coneguts o familiars. Són activitats que sobrepassen el fet de fumar un porro, tot i que per aquí es comença, i que generen un negoci invisible tapat pels venedors i els clients que mantenen un sotabosc socialment brut, conegut i poc denunciat.
També és qüestionable quan algú adverteix a la policia i rep per resposta que “sí, ja ho sabem, hi estem a sobre”. Se sap, però continua l’activitat. Els tenen controlats, però continua el negoci ocult amb les veus silencioses que inconscientment ajuden que el problema creixi amb un cost social molt gran, tant per les famílies com per la societat en general. Aquesta situació és present a tota arreu “en aquell pis s’hi ven droga”, “aquest fa de camell”... i tot això té l’empar d’una llei laxa que tolera unes quantitats de consum propi i quan són més d’un que la tenen en petites quantitats, ja no són de consum propi sinó d’altri, i així s’escapen del delicte. Veïns, pares, familiars d’alguns ciutadans que estan afectats per les addiccions, viuen una situació que l’amaguen amb el silenci comprensible per la por de les amenaces dels venedors encoberts. Ara que algú ha estat valent no deixem que la bola es vagi fent gran. Cal ser solidaris amb aquestes persones i cal que les seves veus, manifestades en un acte públic com és un ple, no es quedin en un fet esporàdic o una anècdota. Potser ara és el moment de ser solidaris i assumir el problema penalitzant als delinqüents i donant suport, amb totes les de la llei estricta i ben aplicada, als veïns i famílies que en pateixen o podien patir les conseqüències d’aquesta activitat coneguda i silenciada per la por. Prevenir que un problema augmenti no és anar contra la llei i malauradament, en massa ocasions, la llei actua en fets consumats quan s’haurien pogut evitar perquè es sabien o s’hi estava a sobre. I el cas és que aquest problema, ara fet públic a Ripoll, també existeix a altres pobles de la comarca.
També és qüestionable quan algú adverteix a la policia i rep per resposta que “sí, ja ho sabem, hi estem a sobre”. Se sap, però continua l’activitat. Els tenen controlats, però continua el negoci ocult amb les veus silencioses que inconscientment ajuden que el problema creixi amb un cost social molt gran, tant per les famílies com per la societat en general. Aquesta situació és present a tota arreu “en aquell pis s’hi ven droga”, “aquest fa de camell”... i tot això té l’empar d’una llei laxa que tolera unes quantitats de consum propi i quan són més d’un que la tenen en petites quantitats, ja no són de consum propi sinó d’altri, i així s’escapen del delicte. Veïns, pares, familiars d’alguns ciutadans que estan afectats per les addiccions, viuen una situació que l’amaguen amb el silenci comprensible per la por de les amenaces dels venedors encoberts. Ara que algú ha estat valent no deixem que la bola es vagi fent gran. Cal ser solidaris amb aquestes persones i cal que les seves veus, manifestades en un acte públic com és un ple, no es quedin en un fet esporàdic o una anècdota. Potser ara és el moment de ser solidaris i assumir el problema penalitzant als delinqüents i donant suport, amb totes les de la llei estricta i ben aplicada, als veïns i famílies que en pateixen o podien patir les conseqüències d’aquesta activitat coneguda i silenciada per la por. Prevenir que un problema augmenti no és anar contra la llei i malauradament, en massa ocasions, la llei actua en fets consumats quan s’haurien pogut evitar perquè es sabien o s’hi estava a sobre. I el cas és que aquest problema, ara fet públic a Ripoll, també existeix a altres pobles de la comarca.