Ajuntaments oberts i mentalitats tancades?

Editorial

Un any més s’ha viscut la polèmica de si el 12 d’octubre ha de ser laborable o festiu per obligació. Una cinquantena d’ajuntaments catalans han optat per treballar com un dia qualsevol i permutar la festa de la Hispanitat per una altra data, pactada amb els comitès de treballadors de cada ajuntament. La polèmica ha sorgit quan l’Ajuntament de Badalona va anunciar que el 12 d’octubre es treballava. Aquest fet ha aixecat una gran polseguera i una vegada més el paper del govern ha estat el de traslladar una acció política a judicial. Obligar per obligar no porta enlloc més que a la confrontació. Més encara quan a Catalunya es viu una relació tensa amb l’administració de l’Estat. El cas és que ja hi ha ajuntaments gironins com el de Celrà, Viladamat o Les Planes d’Hostoles que ho fan des de fa anys i no havia passat mai res. Ara, el fet que Badalona s’hi hagi afegit han encès totes les alarmes i més encara quan també l’ajuntament de Girona ha estat de portes obertes. L’aspiració de l’estat espanyol de convertir el 12 d’octubre en un 14 de juliol a França o el quart dijous de Novembre en el Dia d’Acció de gràcies al Canadà o als Estats Units costarà molt de quallar, per no dir que serà impossible. Les vinculacions amb els genocidis dels nadius que va suposar el descobriment d’Amèrica així com amb l’espoli de cultures ningú s’hi sent atret. Tampoc acaba de ser atractiu de celebrar el dia de les Forces Armades. El cas és que cinc presidents de Comunitats autònomes hi varen ser presents. En un estat tan divers políticament i cultural costarà molt de lligar un dia de celebració si no és el de la pau, la convivència a la unitat dins la diversitat.

Els ajuntaments si estan d’acord amb els treballadors, han de ser lliures de fer les festes que acordin. El poder municipal a Catalunya és fort i s’espera que les seves competències de serveis als ciutadans han d’estar per sobre dels interessos polítics i d’estaments llunyans als sentiments del poble.

No acaba de ser curiós quan els jutges obliguen a fer festa als ajuntaments, i en canvi, la guàrdia civil, que també celebra la seva festa patronal el 12 d’octubre, treballés escorcollant ajuntaments catalans per diferents casos judicials investigats. Cada acció política a Catalunya té la resposta judicial per part de l’estat amb la finalitat de distreure al personal. Acabant amb el dia de la Hispanitat, cada ajuntament ha de fer el que consideri oportú i no s’obligui a celebrar una data que no és unitària i que posa sempre en contraposició a vencedors i vençuts. Una festa on es vol fer entrar el clau per la cabota, no pot acabar mai bé i en aquest estat el diàleg no compte. Només són els jutges qui actuen en caràcter executiu quan no els pertocaria, ja que es tracta d’afers polítics.

Estaria bé que cada ajuntament preguntés en una consulta popular als seus veïns si volen fer festa el 12 d’octubre, però últimament les estructures democràtiques de l’estat no contemplen escoltar a la gent.