El diàleg per bandera
El món de la política ve definit pel diàleg. Si només és una part la que decideix i l’altra no vol escoltar, poca feina farem. Aquesta és l’actitud que estem vivint aquests dies en les relacions Catalunya - Espanya, de les quals ja se’n ha parlat molt. Però, és que, també, les postures immobilistes es produeixen en àmbits territorials més petits, com és la nostra comarca del Ripollès. Recordem: dins la moguda de partits catalans, en els darrers mesos, Unió Democràtica de Catalunya ha quedat afeblida al Ripollès pel traspàs de la major part dels seus afiliats a Demòcrates de Catalunya, amb Miquel Rovira com un dels seus fundadors, i Convergència Democràtica de Catalunya, amb esperit de respirar nous aires, s’ha convertit en el Partit Europeu Demòcrata Català, presidit a la comarca per Joan Manso. Tot i ser ara dos partits nous que s’haurien d’entendre, això no passa al Ripollès. L’expresident del Consell Comarcal, Miquel Rovira, desubicat dels poders executius de l’ens, no s’entén amb l’actual president, Joan Manso. I el sainet creix amb els despropòsits dels darrers dies, on ERC i la resta de membres de l’oposició no veuen amb bons ulls la situació del Consell.
Però la realitat és que a molts ciutadans els costa entendre que en un territori tan petit hi hagi tant grans diferències, on el que toca és estirar del carro en una mateixa direcció. I això passa pel diàleg i l’entesa, amb cessions i concessions, com en tota negociació política ha de ser. Portar-ho al personalisme no és positiu. Les tensions treuen temps molt necessari a les persones que han de governar la comarca, en un moment quan comencem a aixecar el cap en molts aspectes. El “tu havies dit i no has fet” i el “tu, el que fas, no és el que vull” quedarà, com ha passat actualment, en un espectacle que no se’l mereix la comarca, que necessita accions coordinades i aglutinadores. És normal que pel servei de deixalles, un poble es quedi despenjat de la resta? Si es promou el turisme de la comarca, no s’ha d’anar en una mateixa direcció, respectant sempre les singularitats de cada lloc, tal i com reclamen els productors que s’emparen a la marca Ripollès?
El que menys necessita la nostra comarca és la situació actual amb l’Agència Ripollès Desenvolupament, qüestionada per tothom i amb un futur molt incert. On la promoció turística està ara ja molt fragmentada i amb poques possibilitats de reorientar-se cap a una política comuna comarcal. Amb el problema de la recollida de residus que està lluny de trobar una solució de consens on, fins i tot, trobem divergències entre governants del mateix partit. És bo que opinem diferent i és bo el debat, però sobretot és bo el diàleg i l’esperit de trobar entre tots les millors solucions perquè, sinó, el que sembla és que tornem a situacions molt llunyanes, on les possibilitats de parlar i dir la teva opinió es feia molt difícil.
Sembla que el Ripollès reflexa la situació del país i que quan és hora de remar en la mateixa direcció, sorgeixen desavinences per interessos personals o partidistes. El Ripollès necessita un liderat potent i necessita una acció potent de comarcalisme però, sobretot, necessita persones que vulguin treballar pel bé de tots.
Però la realitat és que a molts ciutadans els costa entendre que en un territori tan petit hi hagi tant grans diferències, on el que toca és estirar del carro en una mateixa direcció. I això passa pel diàleg i l’entesa, amb cessions i concessions, com en tota negociació política ha de ser. Portar-ho al personalisme no és positiu. Les tensions treuen temps molt necessari a les persones que han de governar la comarca, en un moment quan comencem a aixecar el cap en molts aspectes. El “tu havies dit i no has fet” i el “tu, el que fas, no és el que vull” quedarà, com ha passat actualment, en un espectacle que no se’l mereix la comarca, que necessita accions coordinades i aglutinadores. És normal que pel servei de deixalles, un poble es quedi despenjat de la resta? Si es promou el turisme de la comarca, no s’ha d’anar en una mateixa direcció, respectant sempre les singularitats de cada lloc, tal i com reclamen els productors que s’emparen a la marca Ripollès?
El que menys necessita la nostra comarca és la situació actual amb l’Agència Ripollès Desenvolupament, qüestionada per tothom i amb un futur molt incert. On la promoció turística està ara ja molt fragmentada i amb poques possibilitats de reorientar-se cap a una política comuna comarcal. Amb el problema de la recollida de residus que està lluny de trobar una solució de consens on, fins i tot, trobem divergències entre governants del mateix partit. És bo que opinem diferent i és bo el debat, però sobretot és bo el diàleg i l’esperit de trobar entre tots les millors solucions perquè, sinó, el que sembla és que tornem a situacions molt llunyanes, on les possibilitats de parlar i dir la teva opinió es feia molt difícil.
Sembla que el Ripollès reflexa la situació del país i que quan és hora de remar en la mateixa direcció, sorgeixen desavinences per interessos personals o partidistes. El Ripollès necessita un liderat potent i necessita una acció potent de comarcalisme però, sobretot, necessita persones que vulguin treballar pel bé de tots.