Sí a la natura protegida i no a prospeccions incertes
No és cap història fantàstica ni la descoberta de “El Dorado”. Fa pocs dies que una informació contrastada advertia la redacció de El Ripollès que el Ministerio de Industria estava disposat a autoritzar prospeccions per localitzar filons d’or i plata a la Vall de Ribes. Només faltava això. Després de tants esforços per protegir la nostra comarca i les nostres valls, ara ens podem trobar amb la Febre de l’Or a casa nostra.
Una concessió, que és per a 15 anys, durant els quals es permet al Ministerio fer concessions a empreses, vés a saber d’on, perquè busquin or i plata a la Vall de Ribes. Algú, a tall d’humor, explica que l’Estat Espanyol està tan endeutat davant Europa i ha escurat en les reserves de les pensions que ha de treure or de sota les pedres. Doncs si el necessiten, que el busquin allà on vulguin però que deixin el Ripollès en pau. Aquesta temptativa ja hi havia estat en altres ocasions, però amb prou antel·lació es publicava al DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, perquè ajuntaments i entitats interessats en la protecció del medi ambient poguessin presentar al·legacions. Ara, no sabem perquè, s’ha publicat al BOE, Boletín Oficial del Estado.
Aquesta publicació informa que la Vall de Ribes serà objecte de prospecció per trobar or i plata. Ara, qui calgui, Consell Comarcal, ajuntaments, entitats i organitzacions, els hem de dir que el nostre tresor és la natura i que l’hem de protegir davant aquestes barbaritats. L’estat no sap que la Vall de Ribes és Parc Natural? Quina coherència demostra l’Administració quan, d’una banda, protegim i declarem Parc Natural els nostres espais naturals, i després ens posen l’espasa de Dàmocles al damunt durant 15 anys perquè s’hi puguin fer prospeccions per trobar or i plata? No hi tenen res a dir, els ajuntaments i els ciutadans de cada zona? Doncs pensem que també és el moment que els ajuntaments, Consell Comarcal, Parc Natural, Diputació, Generalitat, a més de les plataformes ciutadanes que s’hi puguin afegir, reclamin la protecció de la comarca i les seves valls. Qui ha valorat els perjudicis als aqüífers, al medi ambient? I per a les pastures, les molèsties per als propietaris? I per a la gent que ha apostat viure en entorns naturals? Algú no recorda com va acabar el tema del fracking per buscar gas i petroli? No convé tenir les imatges del colonialisme, quan gent estranya venia i feia el que volia i, si no trobaven el que buscaven, deixaven el lloc oblidat i maltractat.
I sinó, que ho demanin a habitants de comarques veïnes quan s’hi buscava l’or negre. El cas és que ni negre ni daurat, ni plata ni argent. Volem el verd del paisatge i l’ocre de la tardor, el blau de l’aigua del Ter i del Freser. I si hi ha gent al bosc, que sigui amb paneres dels boletaires o escopetes dels caçadors i canyes dels pescadors, però no som partidaris dels pics i les pales o les barrinades foradant roques o forasters amb garbells a les lleres dels rius triant pedres.
Tinguem seny, el Ripollès ja té els seus valors i no cal que en busquem més, que l’espatllarem.
Una concessió, que és per a 15 anys, durant els quals es permet al Ministerio fer concessions a empreses, vés a saber d’on, perquè busquin or i plata a la Vall de Ribes. Algú, a tall d’humor, explica que l’Estat Espanyol està tan endeutat davant Europa i ha escurat en les reserves de les pensions que ha de treure or de sota les pedres. Doncs si el necessiten, que el busquin allà on vulguin però que deixin el Ripollès en pau. Aquesta temptativa ja hi havia estat en altres ocasions, però amb prou antel·lació es publicava al DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, perquè ajuntaments i entitats interessats en la protecció del medi ambient poguessin presentar al·legacions. Ara, no sabem perquè, s’ha publicat al BOE, Boletín Oficial del Estado.
Aquesta publicació informa que la Vall de Ribes serà objecte de prospecció per trobar or i plata. Ara, qui calgui, Consell Comarcal, ajuntaments, entitats i organitzacions, els hem de dir que el nostre tresor és la natura i que l’hem de protegir davant aquestes barbaritats. L’estat no sap que la Vall de Ribes és Parc Natural? Quina coherència demostra l’Administració quan, d’una banda, protegim i declarem Parc Natural els nostres espais naturals, i després ens posen l’espasa de Dàmocles al damunt durant 15 anys perquè s’hi puguin fer prospeccions per trobar or i plata? No hi tenen res a dir, els ajuntaments i els ciutadans de cada zona? Doncs pensem que també és el moment que els ajuntaments, Consell Comarcal, Parc Natural, Diputació, Generalitat, a més de les plataformes ciutadanes que s’hi puguin afegir, reclamin la protecció de la comarca i les seves valls. Qui ha valorat els perjudicis als aqüífers, al medi ambient? I per a les pastures, les molèsties per als propietaris? I per a la gent que ha apostat viure en entorns naturals? Algú no recorda com va acabar el tema del fracking per buscar gas i petroli? No convé tenir les imatges del colonialisme, quan gent estranya venia i feia el que volia i, si no trobaven el que buscaven, deixaven el lloc oblidat i maltractat.
I sinó, que ho demanin a habitants de comarques veïnes quan s’hi buscava l’or negre. El cas és que ni negre ni daurat, ni plata ni argent. Volem el verd del paisatge i l’ocre de la tardor, el blau de l’aigua del Ter i del Freser. I si hi ha gent al bosc, que sigui amb paneres dels boletaires o escopetes dels caçadors i canyes dels pescadors, però no som partidaris dels pics i les pales o les barrinades foradant roques o forasters amb garbells a les lleres dels rius triant pedres.
Tinguem seny, el Ripollès ja té els seus valors i no cal que en busquem més, que l’espatllarem.