Editorial

Quantes vegades hem vist que podríem estar ben a prop i, en realitat, estem lluny de municipis, col·lectius o persones que les tenim al costat i, senzillament per qüestions administratives o polítiques, ens hi hem posat d’esquena. El cas més evident que tenim al Ripollès és  la relació amb el Conflent, a la Catalunya Nord. Històricament, a través de Prats de Molló, Arles, Ceret, Prades i més enllà, moltes famílies catalanes s’hi van arrelar degut a les seqüel·les de la Guerra Civil espanyola i de la retirada, que va comportar per a molts catalans trobar asil i acolliment a França, a la zona que coneixem com la Catalunya Nord. En els darrers temps, s’està intentant recuperar la relació entre les dues bandes de la frontera amb accions d’agermanament o actes culturals que ens han de portar a unir sentiments comuns d’estima a un territori, dividit per la demarcació territorial, però unit pels sentiments comuns o arrels familiars a un costat i altre de la frontera. El cap de setmana passat, Vilallonga de Ter va ser l’escenari d’un compromís d’agermanament entre els dos territoris, el Ripollès i el Conflent. En representació dels nord-catalans hi assistir l’alcalde de Pi, Lluís Vilà, que representava la comunitat d’ajuntaments del Conflent, mentre que per part de la nostra comarca, el president del Consell Comarcal, Joan Manso, va assumir el compromís d’enfortir els llaços entren els dos territoris. Un compromís que es va iniciar el 2013 i que, amb diferents accions, es van acostant les dues bandes. Amb el pas del temps, la falta de connexió, reconeguda, ens ha portat a una indiferència sovint qüestionada. La falta d’hàbit en l’ús de la parla catalana a la Catalunya Nord, per una banda, i per l’altra, la manca d’una bona connexió de carretera, ens mantenen incomunicats, tot i estar  de costat en el mapa però distants per emprendre iniciatives conjuntes. Això impedeix una relació comercial àgil i normal del dia a dia. Darrerament, la iniciativa europea de País  d’Art i d’Història ens ha portat a vincular-nos. Per què no ho aprofitem més? El Ripollès, d’aquesta manera es convertirà en una porta internacional important de la qual se’n poden treure rèdits històrics i culturals. Però, per altra banda, també suposarà una millora de la relació econòmica i comercial. Així podem transmetre la realitat catalana de gent emprenedora amb voluntat de ser i de no perdre els orígens i si anem més enllà, recuperarem una memòria històrica de la qual també en són hereves moltes famílies de la Catalunya Nord. Com diu el cantant Raimon, qui perd orígens, perd identitat. I el que menys ens convé en aquest moments és perdre orígens i identitat, no només per a nosaltres, sinó per a tots aquells que van haver de renunciar a ser catalans per una maleïda guerra excloent en un territori que, ara, pot eixamplar els seus punts de relació i convivència. No ens fa falta inventar arguments de vinculació, perquè són reals. Ara és el moment de revifar l’essència d’un territori ben pròxim i que mai hem deixat d’estimar.