Quan les deixalles porten bona flaire
En el darrer ple del Consell Comarcal del Ripollès, es va anunciar que ja s’han rebut totes les ofertes per assumir el servei de recollida de deixalles a la comarca. A falta de l’adjudicació definitiva, en diferents propostes de les pliques hi consta una rebaixa màxima del 14% respecte a les taxes anteriors.
Exemples com aquest fa que els ciutadans de la comarca vegin amb satisfacció com la gestió pública no és especulativa i procura per ells i que, anant plegats, tots els ajuntaments s’aconsegueixen coses que difícilment aconseguiria cadascú per la seva banda.
Ara, el repte el té l’ajuntament que va decidir sortir de la proposta conjunta comarcal. L’important és que aquest fet corrobora que mancomunar serveis per a tota la comarca a través d’un sol ens, com és en aquest cas el Consell Comarcal, és positiu.
Ara, si parléssim com si fos un partit de tennis entre els partidaris de les dues maneres de veure la comarca, sembla que el primer set l’han guanyat els comarcalistes. Però en aquest matx, encara hi ha molts sets a disputar per assolir el punt de partit definitiu. Però el més important, a banda de rivalitats, és que s’ha demostrat, com és el cas de les deixalles, que en una comarca petita i diversa, surt molt més a compte sumar que dividir.
I queden altres temes que es volen personalitzar i que malauradament suposen trencar la unitat que el Ripollès necessita i reclama. Dir-ho ara amb simplicitat pot semblar fàcil, però sabem que és complex, evidentment.
El que cal és trobar l’encaix de totes les singularitats i sensibilitats del nostre petit gran territori, que tothom s’hi senti còmode i sigui feliç, que s’evitin lluites personalistes i estèrils i es trobin, com el cas de les deixalles, projectes que permetin anar tots a una. Per això, cal usar el diàleg i ser creatius i evitar l’aritmètica i les tendències de protagonisme personal o polític. Hem de fer una comarca implicada per a tots els municipis i respectar els seus valors locals. Per fer-ho, els nostres representants només han de recordar i aplicar aquella dita tan certa de “la imaginació al poder”.
Exemples com aquest fa que els ciutadans de la comarca vegin amb satisfacció com la gestió pública no és especulativa i procura per ells i que, anant plegats, tots els ajuntaments s’aconsegueixen coses que difícilment aconseguiria cadascú per la seva banda.
Ara, el repte el té l’ajuntament que va decidir sortir de la proposta conjunta comarcal. L’important és que aquest fet corrobora que mancomunar serveis per a tota la comarca a través d’un sol ens, com és en aquest cas el Consell Comarcal, és positiu.
Ara, si parléssim com si fos un partit de tennis entre els partidaris de les dues maneres de veure la comarca, sembla que el primer set l’han guanyat els comarcalistes. Però en aquest matx, encara hi ha molts sets a disputar per assolir el punt de partit definitiu. Però el més important, a banda de rivalitats, és que s’ha demostrat, com és el cas de les deixalles, que en una comarca petita i diversa, surt molt més a compte sumar que dividir.
I queden altres temes que es volen personalitzar i que malauradament suposen trencar la unitat que el Ripollès necessita i reclama. Dir-ho ara amb simplicitat pot semblar fàcil, però sabem que és complex, evidentment.
El que cal és trobar l’encaix de totes les singularitats i sensibilitats del nostre petit gran territori, que tothom s’hi senti còmode i sigui feliç, que s’evitin lluites personalistes i estèrils i es trobin, com el cas de les deixalles, projectes que permetin anar tots a una. Per això, cal usar el diàleg i ser creatius i evitar l’aritmètica i les tendències de protagonisme personal o polític. Hem de fer una comarca implicada per a tots els municipis i respectar els seus valors locals. Per fer-ho, els nostres representants només han de recordar i aplicar aquella dita tan certa de “la imaginació al poder”.