Mirem com sortir... i com entrar?
Molts ripollesos es van sorprendre quan diumenge passat, una filera de cons dividien el vial de sortida de Ripoll en dos carrils per poder agilitzar la sortida de Ripoll cap a Vic i Barcelona. Ningú ho sabia, fins i tot el mateix ajuntament es va sorprendre d’aquesta actuació inesperada del Servei Català de Trànsit que valorava la possibilitat d’un desdoblament mòbil per poder sortir de Ripoll. Òndia, aquesta ha de ser la solució? I les formes són les adequades? L’efecte immediat van ser enormes cues de vehicles amb retencions i el desconeixement de les forces de seguretat que havien de regular el trànsit. És normal fer aquests experiments sense avisar a les administracions locals? El cas és que sense que ningú en sabés res es van produir uns taps que, segurament, amb les degudes previsions no haurien suposat les retencions espectaculars a la C-17.
Rere tot això ens plantegem alguns interrogants. Perquè la principal preocupació de l’administració catalana pel Ripollès ha de ser que la sortida de vehicles sigui àgil i en canvi no ens preocupem que ho sigui l’entrada. Recentment s’han publicat dades que periòdicament, des de l’any 1994, elabora el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, sobre la sortida de la crisi de les comarques de Catalunya. El Ripollès encara està per sota la mitjana catalana de superació, amb un -0,7%, en la mateixa proporció la Cerdanya. Comarques veïnes, com Osona amb un + 6% i Garrotxa amb un + 0,8% estan superant la recessió. Segons el mateix informe la resta de comarques veïnes hi consta el Berguedà amb -4,1% -la que més perd. En general les que més estan ben comunicades se’n surten millor i les de muntanya les que menys i amb força intensitat el Pallars Sobirà, -11,2% i el Pallars Jussà - 10%.
La conclusió és que les que estan més ben comunicades, sobretot prop de l’autopista AP-7, són les que es recuperen. Sumant i restant Catalunya ha tingut un creixement del 3,6%, però el Ripollès, per poc, llàstima, encara resta i el que convé és que sumi i això passa perquè la gent vingui i s’hi quedi per la indústria i que pugui entrar i sortir amb comoditat si parlem de turisme. El cas és que això encara no passa. És evident perquè sigui viable calen inversions. La situació i possibilitats del Ripollès encara no ens ho acabem de creure del tot. Hi hem de ser i de lluitar. Es diu que vindran noves empreses. Necessitem doncs, bones comunicacions i el turisme també (variant de Ripoll). Necessitem la fibra òptica, per a particulars -que s’està fent- i per a les empreses que s’hi instal·laran. Si cal fer proves, fem-ho, però mirem quan i com i en el sentit de pensar que hem de ser acollidors i per això no cal fer-ho els caps de setmana quan la intensitat del trànsit, previsible, provoca col·lapses i queden segur conseqüències negatives. Fem-ho bé. Tenim possibilitats, no les cremem amb experiments dels quals els resultats ja parlen per ells mateixos i amb l’evidència negativa.
Rere tot això ens plantegem alguns interrogants. Perquè la principal preocupació de l’administració catalana pel Ripollès ha de ser que la sortida de vehicles sigui àgil i en canvi no ens preocupem que ho sigui l’entrada. Recentment s’han publicat dades que periòdicament, des de l’any 1994, elabora el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, sobre la sortida de la crisi de les comarques de Catalunya. El Ripollès encara està per sota la mitjana catalana de superació, amb un -0,7%, en la mateixa proporció la Cerdanya. Comarques veïnes, com Osona amb un + 6% i Garrotxa amb un + 0,8% estan superant la recessió. Segons el mateix informe la resta de comarques veïnes hi consta el Berguedà amb -4,1% -la que més perd. En general les que més estan ben comunicades se’n surten millor i les de muntanya les que menys i amb força intensitat el Pallars Sobirà, -11,2% i el Pallars Jussà - 10%.
La conclusió és que les que estan més ben comunicades, sobretot prop de l’autopista AP-7, són les que es recuperen. Sumant i restant Catalunya ha tingut un creixement del 3,6%, però el Ripollès, per poc, llàstima, encara resta i el que convé és que sumi i això passa perquè la gent vingui i s’hi quedi per la indústria i que pugui entrar i sortir amb comoditat si parlem de turisme. El cas és que això encara no passa. És evident perquè sigui viable calen inversions. La situació i possibilitats del Ripollès encara no ens ho acabem de creure del tot. Hi hem de ser i de lluitar. Es diu que vindran noves empreses. Necessitem doncs, bones comunicacions i el turisme també (variant de Ripoll). Necessitem la fibra òptica, per a particulars -que s’està fent- i per a les empreses que s’hi instal·laran. Si cal fer proves, fem-ho, però mirem quan i com i en el sentit de pensar que hem de ser acollidors i per això no cal fer-ho els caps de setmana quan la intensitat del trànsit, previsible, provoca col·lapses i queden segur conseqüències negatives. Fem-ho bé. Tenim possibilitats, no les cremem amb experiments dels quals els resultats ja parlen per ells mateixos i amb l’evidència negativa.