Solidaris sí, però tot l’any

Editorial

Aquests dies passem per diferents pobles i veiem la pancarta groga que identifica la col·laboració de diferents municipis amb la Marató de TV3. Aquest fet, certament, ha suposat una mostra destacada de la solidaritat dels catalans amb les causes a les quals aquesta organització destina els fons que es recapten. I tot plegat es fa entorn d’unes activitats que suggereixen a molta gent a fer sortejos, quines, recaptes, actuacions de tota mena, etc. Al Ripollès, sortosament, n’hi ha moltes. Tot plegat vol dir que agrada col·labora a una causa difosa àmpliament per aquest mitjà televisiu que durant tot un dia informe de les situacions tristes i de les lluites que moltes famílies han de fer per superar els efectes de les malalties a qui es destinen aquestes accions. Davant tot aquest muntatge, cal també que ens fem una reflexió i és la que també és llastimós que l’esperit solidari només ens sorgeixi un dia perquè ens convoca un fet anunciat a TV3 i que amb pancartes ben visibles ens posa de protagonistes. Pensem que la solidaritat és bona i veient aquesta vocació que hi ha al Ripollès ens preguntem perquè no la podríem aplicar una mica tot l’any en lloc de focalitzar-la solament un dia? Són moltes les entitats que ens ho agrairien: La Creu Roja, l’Oncolliga, els donants de Sang, Càritas, el Banc d’aliments, el gran recapte, els bombers voluntaris de Ribes... Segurament no es tindria la projecció pública que s’aconsegueix amb la Marató, però en canvi, sí que podríem incidir molt més directament en un entorn, molt pròxim ajudant a sectors, gent i persones que ho necessiten en el seu dia a dia. Si cada dia de l’any, per exemple, hi hagués paneres per omplir-les amb donacions de menjar als supermercats i botigues, s’omplirien?, o necessitem el reclam publicitari per actuar?

Pensem que les autèntiques maratons humanes i solidàries les fan les nostres entitats i associacions que tenim ben a prop i que es desvetllen per donar suport i serveis bàsics a les famílies que ho necessiten en el dia a dia. No es tracta de discernir en una cosa o l’altra, però sí que és veritat que quan Creu Roja ens demana una aportació d’una joguina per una criatura que aquest Nadal no la podrà tenir i així fer-la feliç, també és molt important. Tant o més que per lluitar per malalties o afectacions on la responsabilitat de les administracions catalanes i de l’Estat hi han d’incidir més que no pas la ciutadania per batre rècords de donacions. Algú ens podrà dir que nosaltres també ens podrem trobar en situacions on la investigació ha d’avançar per combatre mals i malalties, però insistim que l’obligació és més dels governs que dels ciutadans.

Si la solidaritat fos diària, i sovint sense haver de donar diners, potser aconseguiríem una cohesió social més ferma a la comarca, sabríem a qui aportem els recursos perquè sabem quines són les persones que han optat per dedicar-se tot l’any a ajudar a altres a sortir de situacions angoixants.

Estem orgullosos que el Ripollès sigui una comarca solidària amb la Marató, però estem segurs que no caldrien les pancartes grogues per ser solidaris tot l’any.