Justícia versus política
La detenció per ordre judicial de Joan Coma, regidor de Vic per la Cup, va novament remoure el sentiment sobiranista i d’independència de molts ciutadans de les comarques catalanes, i evidentment del Ripollès. Costa entendre que un ciutadà, en aquest cas un regidor, representant d’un col·lectiu de ciutadans, no pugui expressar-se en llibertat i sigui jutjat per incitar a la sedició. Estem en una època distant de temps, on aquests termes eren molt freqüents en els casos de pronunciaments polítics. Costa entendre que en plena democràcia no es pugui dir en un parlament o en un ajuntament el que es pensa, agradi o no a l’administració central. Tot plegat provoca un distanciament entre els ciutadans de Catalunya i la justícia.
Ben aviat tornarem a viure un capítol més sonat amb el possible judici a l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament, la ripollesa Irene Rigau. Tornarà a semblar un pols entre la Justícia i l’administració catalana. I això passa quan les audiències, el Tribunal de Justícia de Catalunya i el Constitucional, han acceptat una llei, només aprovada pel PP, que els confereix poders executius i no només legislatius. És adir: jutjar, condemnar i executar. Tot plegat coincideix quan el departament de Justícia de Catalunya ha fet públic un informe on es demostra que l’ús de la llengua en els àmbits judicials continua retrocedint. Les sentències, gairebé totes es redacten en castellà. No s’ha plantejat mai l’administració de justícia que aquesta actitud només fa que distanciar la ciutadania de l’organisme judicial, on tothom s’hi hauria de sentir protegit? L’aplicació del dret a la llibertat d’expressió, que hauria de ser un motiu d’apropament a la llei per sentir-se emparat en la democràcia, s’està convertint en un sentiment càstig en les sentències en favor d’una unitat fictícia, i que serà difícil que hi sigui per les diferències evidents, que hi ha actualment entre Catalunya i Espanya. Ja que els tribunals accepten tasques executives per castigar i sancionar, perquè no les accepten, també, per sol·licitar al govern de l’estat, dialogar, i canviar el tarannà de la condemna pel de la convivència, malgrat les divergències?
Costarà entendre que hi hagi sentències d’inhabilitació a Catalunya per haver facilitat la llibertat d’expressió.
Aviat canviarem d’any, però tot fa pensar que l’any 2017, encara, moltes portades de diaris i titulars dels mitjans de comunicació estaran plens de detencions i sentències per induir a la sedició. És trist, però es així. De tota manera, desitgem a tots els nostres lectors que l’any vinent sigui millor que aquest i que els objectius que ens marquem estiguin per sobre d’un dret que tots pensàvem que ja havíem superat en un estat democràtic, com és el de la llibertat d’expressió.
Feliç 2017!
Ben aviat tornarem a viure un capítol més sonat amb el possible judici a l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament, la ripollesa Irene Rigau. Tornarà a semblar un pols entre la Justícia i l’administració catalana. I això passa quan les audiències, el Tribunal de Justícia de Catalunya i el Constitucional, han acceptat una llei, només aprovada pel PP, que els confereix poders executius i no només legislatius. És adir: jutjar, condemnar i executar. Tot plegat coincideix quan el departament de Justícia de Catalunya ha fet públic un informe on es demostra que l’ús de la llengua en els àmbits judicials continua retrocedint. Les sentències, gairebé totes es redacten en castellà. No s’ha plantejat mai l’administració de justícia que aquesta actitud només fa que distanciar la ciutadania de l’organisme judicial, on tothom s’hi hauria de sentir protegit? L’aplicació del dret a la llibertat d’expressió, que hauria de ser un motiu d’apropament a la llei per sentir-se emparat en la democràcia, s’està convertint en un sentiment càstig en les sentències en favor d’una unitat fictícia, i que serà difícil que hi sigui per les diferències evidents, que hi ha actualment entre Catalunya i Espanya. Ja que els tribunals accepten tasques executives per castigar i sancionar, perquè no les accepten, també, per sol·licitar al govern de l’estat, dialogar, i canviar el tarannà de la condemna pel de la convivència, malgrat les divergències?
Costarà entendre que hi hagi sentències d’inhabilitació a Catalunya per haver facilitat la llibertat d’expressió.
Aviat canviarem d’any, però tot fa pensar que l’any 2017, encara, moltes portades de diaris i titulars dels mitjans de comunicació estaran plens de detencions i sentències per induir a la sedició. És trist, però es així. De tota manera, desitgem a tots els nostres lectors que l’any vinent sigui millor que aquest i que els objectius que ens marquem estiguin per sobre d’un dret que tots pensàvem que ja havíem superat en un estat democràtic, com és el de la llibertat d’expressió.
Feliç 2017!