Els bolets i la natura, patrimoni a protegir
La natura del Ripollès és rica en molts aspectes i un d’ells són els bolets. Sovint la massificació de boletaires fa que el bosc en pateixi les conseqüències d’una sobrefreqüentació amb el que comporta de brutícia i poc respecte per l’entorn. El cas és que finalment el conseller de medi ambient del Consell Comarcal, Enric Gràcia, que entre altres formacions acadèmiques és micòleg, ha presentat una proposta per regular aquesta activitat a la comarca. La finalitat és la de regular l’activitat però alhora també d’establir una quota per la gent que ve de fora a buscar bolets sense cap compensació per la comarca i en moltes ocasions fer un negoci particular.
Un cop presentada la proposta, el repte és continuar endavant i elaborar una normativa que satisfaci a tots els agents implicats, començant per als ajuntaments de la comarca que, en definitiva, es peveu que siguin els qui aprovin una normativa al respecte per tal de donar cobertura legal a la mesura. Per una banda, pensem que pot ser positiu per la regulació de l’accés al bosc i alhora servirà per donar suport als propietaris que es veuen indefensos en limitar la presència, a vegades excessiva de boletaires a les seves propietats.
També és satisfactori que els propietaris o gent que faci estada a la comarca puguin accedir-hi sense cap cost, per afavorir la dinamització del turisme pels bolets i evitar l’espoli incontrolat.
Ara ja hi ha proposta, el repte és tirar-ho endavant. Ho faran tots els ajuntaments? Aquí sí que hi hauria d’haver unanimitat per no crear desigualtats segons el territori que podria portar massificacions a les zones que no apliquessin la normativa.
Buscar o caçar bolets és una activitat saludable, però també ha de ser un privilegi per la gent que viu i que treballa el territori, boscos i muntanyes. El qui ve, s’emporta els bolets i se’n va, no fa cap favor a la comarca i en tot cas, respectant el dret de poder-ho fer, sí que una quota ajudarà a tenir més respecte a un entorn a vegades maltractat només per un benefici propi.
També és evident que la posada en funcionament aquesta normativa suposarà un esforç de l’administració amb controls de guardes i Mossos d’esquadra. Aspecte que no s’hauria d’entendre com una mesura cohartiva, sinó com una acció de civisme, per respecte a un territori als seus habitants i evitar l’ús desmesurat que se’n pot fer. Tenir el carnet de boletaire o l’autorització, hauria de ser un reconeixement a la manera de bon fer i no entendre-ho com una acció recaptatòria.
Els bolets del Ripollès són molt bons i es mereixen un respecte.
Un cop presentada la proposta, el repte és continuar endavant i elaborar una normativa que satisfaci a tots els agents implicats, començant per als ajuntaments de la comarca que, en definitiva, es peveu que siguin els qui aprovin una normativa al respecte per tal de donar cobertura legal a la mesura. Per una banda, pensem que pot ser positiu per la regulació de l’accés al bosc i alhora servirà per donar suport als propietaris que es veuen indefensos en limitar la presència, a vegades excessiva de boletaires a les seves propietats.
També és satisfactori que els propietaris o gent que faci estada a la comarca puguin accedir-hi sense cap cost, per afavorir la dinamització del turisme pels bolets i evitar l’espoli incontrolat.
Ara ja hi ha proposta, el repte és tirar-ho endavant. Ho faran tots els ajuntaments? Aquí sí que hi hauria d’haver unanimitat per no crear desigualtats segons el territori que podria portar massificacions a les zones que no apliquessin la normativa.
Buscar o caçar bolets és una activitat saludable, però també ha de ser un privilegi per la gent que viu i que treballa el territori, boscos i muntanyes. El qui ve, s’emporta els bolets i se’n va, no fa cap favor a la comarca i en tot cas, respectant el dret de poder-ho fer, sí que una quota ajudarà a tenir més respecte a un entorn a vegades maltractat només per un benefici propi.
També és evident que la posada en funcionament aquesta normativa suposarà un esforç de l’administració amb controls de guardes i Mossos d’esquadra. Aspecte que no s’hauria d’entendre com una mesura cohartiva, sinó com una acció de civisme, per respecte a un territori als seus habitants i evitar l’ús desmesurat que se’n pot fer. Tenir el carnet de boletaire o l’autorització, hauria de ser un reconeixement a la manera de bon fer i no entendre-ho com una acció recaptatòria.
Els bolets del Ripollès són molt bons i es mereixen un respecte.