Lloguers al Ripollès

Editorial

Les immobiliàries de la comarca del Ripollès han explicat al nostre setmanari que la compra de nous habitatges no avança. Estem a nivells baixos, fins i tot per sota els que es varen registrar l’any 2007. O sigui fa 10 anys. Aquestes dades ens porten a fer una reflexió per tenir en compte. Volem que vinguin joves a residir al Ripollès. Llavors ens hem de plantejar si els surt a compte pagar mensualitats de lloguer de més de 300 o 400 euros quan els salaris d’ingrés per possibles feines obtingudes són limitats i els limita molt el nivell de vida.

Davant la situació hi ha diferents opcions: Promoure més habitatges socials, tal com ajuntaments i algunes entitats bancàries fan a diferents pobles de Catalunya per a gent jove i famílies amb pocs recursos. Altres alternatives remarcables són les que com l’Ajuntament de Vallfogona, d’impulsar allotjaments en equipaments dels quals potser no se’n treu prou rendibilitat, com és en aquest cas el centre cívic. Amb un cost assequible, potser parelles joves o professionals en període de formació podrien optar a residir en aquestes poblacions.

Una altra possibilitat és analitzar des dels ajuntaments, entitats bancàries i Generalitat la rehabilitació d’habitatges vells que per falta de rendibilitat els propietaris les abandonen i només fan les restauracions bàsiques perquè no caiguin, tot i que en algunes ocasions s’han produït alguns despreniments de façanes i estructures preocupants. Viure al centre és donar vida als pobles tot i el cost inicial que pot tenir per dinamitzar els nuclis històrics. Aquesta acció també comportarà una revifalla social important i necessària.

Davant el panorama que hi ha de falta d’habitatges a les poblacions de la Catalunya interior, ara hi ha aquesta oportunitat d’apostar per no fer obra nova i en canvi, establir acords amb propietaris a través d’ajuts i alliberaments d’alguns d’impostos, com poden ser IBI o de llicències d’obres. En bona part, es podrien mantenir unes estructures en un nivell sòlid de manteniment. En aquest cas els propietaris també han de valorar que mantenir en condicions els edificis i habitatges els suposa revalorar un patrimoni encara que la rendibilitat no sigui tan espectacular, tal com va passar en anys d’abundor, generadors de la bombolla immobiliària on es pagaven grans quantitats per lloguers o compres sobrevalorades. No hi ha res més depriment que veure molts edificis amb el cartell d’’es ven’ o ‘es lloga’ i quan algú engrescat per quedar-se al Ripollès s’interessa es queda decebut per uns preus exagerats, els quals haurien de ser posats no pel cost de compra d’altres èpoques sinó per la realitat d’avui en dia.

Residir a Ripoll, Camprodon, Campdevànol, Sant Joan, Ribes o a tants altres pobles des dels ajuntaments no s’hauria de veure com un luxe o un caprici dels interessats per tenir segona residència, sinó com una oportunitat d’atraure a nous ciutadans o noves famílies que per preus atractius els surti a compte establir-se a la comarca.