Ribes i el dret a decidir

Editorial

Ribes de Freser serà la primera població de Catalunya que erigirà un monument al dret a decidir. Una iniciativa que, per una banda, és molt positiva, ja que un ajuntament realça un fet tan democràtic que molts ciutadans ja el teníem assumit com un fet ben normal en un procés democràtic. Aquest fet coincideix just després que quatre polítics ben rellevants en l’anterior govern de Catalunya hagin estat jutjats per posar les urnes al carrer com l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, l’exconseller Francesc Homs, actualment diputat a Madrid i la ribetana i exconsellera d’Ensenyament i actual diputada al Parlament català, Irene Rigau. Tots ells en dates pròximes seran a la vila de Ribes per rebre el suport de la població i de la comarca del Ripollès.

L’Ajuntament de Ribes afegeix més ànims per avançar en el procés que desitja una bona part del país, Catalunya, com és el de determinar cap a on s’ha d’anar per voluntat dels ciutadans. Seria bo que accions com la de Ribes de Freser tinguessin continuïtat i portessin a fer molts altres monuments a Catalunya, només pel fet de reivindicar un dret, el dret a decidir, que d’entrada no mereixeria cap monument i que ara, arran de les accions del govern de l’Estat Espanyol s’ha passat a la judicialització de la política, i també la politització de la justícia. Dos aspectes que haurien de ser independents uns dels altres en un país normal.

També acabem de veure els resultats del judici del cas Noos i no ha fet res més que aportar més dubtes sobre les valoracions de la justícia sobre la política i viceversa. Molts ciutadans es pregunten com acabarien altres persones imputades en una situació semblant a la dels protagonistes del cas Noos?

D’aquí a uns dies es poden veure més judicis de persones afectades per les decisions que ha pres un parlament democràtic per deixar debatre el dret a decidir a una seu d’un parlament d’una institució democràtica. I si altres dirigents en la plena llibertat d’exercir el seu càrrec aposten pel dret a decidir? Què passarà?

Aquest dret no és un invent de quatre polítics que juguen a fer noves lleis. És una voluntat d’una majoria important de ciutadans del país.
I si algú considera que la majoria a favor de la independència no ho és en realitat, que ho deixin expressar votant i així se sabrà la realitat. D’aquesta manera tant ciutadans com polítics sabran quina és la voluntat majoritària d’uns ciutadans, ara coartats en drets, i de polítics perseguits per afavorir a la llibertat d’expressió.