Incompatibilitats sí, però...

Editorial

Els casos de corrupció són ben presents en l’actualitat d’aquests dies. Els judicis afecten a persones relacionades en tots els àmbits socials, polítics i empresarials i realment són ben reprovables. Per evitar aquests fets, es va elaborar la llei d’incompatibilitats per a totes aquelles persones que, amb responsabilitats polítiques o que estan implicades amb entitats subvencionades per l’administració, no puguin ostentar dos càrrecs a l’hora i, si tenen empreses que subministren serveis a l’Ajuntament o a altres institucions públiques, ho han de deixar de fer. La llei sobre el paper està molt bé i sobretot en municipis grans, els de les grans ciutats, perquè hi ha moltes ofertes i possibilitats. Però la realitat als municipis petits és molt diferent. Arran de la insistència de la CUP a Ripoll, s’ha obert la caixa de Pandora, la de tots els vents i les tempestes. Aplicant la llei, vol dir que si un regidor té una empresa, aquesta no pot ser proveïdora de l’ens. I que si un regidor participa en la junta d’una entitat de la vila, ha de deixar el càrrec a l’entitat o ha de deixar de ser regidor. I per fer-ho més complicat, també hi ha incompatibilitat si algun familiar directe del regidor subministra a l’ajuntament o gestiona alguna entitat social.

En aquest plantejament és on sorgeixen els problemes. Els nostres municipis són petits i moltes persones, d’això n’hi ha sort, participen en moltes entitats del seu poble perquè hi hagi activitat. Aquestes mateixes persones, els regidors, són les que aguanten l’activitat municipal amb molta voluntat i destinant hores del seu temps i amb ben poca remuneració, en alguns casos. Si la llei, a més del desgast personal, els castiga amb haver de perdre un client, els surt a compte continuar a l’ajuntament? Mirat des d’un punt de vista ciutadà, és millor que una feina o les compres es facin a la mateixa població per donar vida al poble on es coneixen tots, no? O millor que vinguin grans empreses de fora en els concursos d’adjudicació, on el preu, moltes vegades en oferta a la baixa en concepte temerari, que perjudiquen a les empreses de proximitat?

Ara ens preguntem, és just que petites empreses o comerços regentades pels regidors d’un petit ajuntament no el puguin tenir de client? És coherent que persones que han dinamitzat la vila participant amb entitats com els Pastorets de Ripoll, per exemple, hagin de triar d’organitzar els pastorets o deixar de ser regidors? O que un regidor, actualment a l’oposició, hagi de deixar la presidència d’un club de futbol per continuar al consistori? O fins i tot, que un regidor del grup de l’oposició, que ha obert la capsa de Pandora, deixi de representar el seu grup de música tradicional per continuar a l’ajuntament? S’entendrà que el pare d’una regidora que durant molts anys ha estat el president d’un club esportiu, hagi de renunciar-hi perquè la seva filla estigui com regidora a l’oposició? Si aquesta proposta tira endavant i s’escampa a tots els ajuntaments de Catalunya, estem segurs que l’activitat social i esportiva pot quedar molt tocada. I aquesta qüestió sí que és important. Costa molt trobar gent desinteressada per tirar endavant les entitats i una de les grans riqueses de Catalunya, que és el món associatiu, no es pot perdre.