Saló de l’Ensenyament i alguna cosa més

Editorial

Ripoll ha acollit amb èxit la tercera edició del Saló de l’Ensenyament del Ripollès, una iniciativa brillant per a mostrar les possibilitats de formació dels joves de la comarca i per tal que puguin orientar el seu futur. La potencialitat dels joves ripollesos és evident que hi és, amb reconeixements arreu pel que fa al procés educatiu, per exemple s’ha demostrat al World Congres Mobile, on alumnes de l’Escola Vedruna van ser distingits. Les possibilitats de formar-se hi són. És ben palès que joves de la nostra comarca surten molt ben preparats i és de lloar la iniciativa d’informar de totes les possibilitats que hi ha al Ripollès i a les comarques veïnes. Ara bé, no volem ser els dolents de la pel·lícula, però, sí que cal aportar-hi un punt de reflexió. Aquests joves ben preparats han de marxar del Ripollès? Existeixen alternatives per tal que de la formació dels joves, la comarca en tingués rendibilitat amb ofertes professionals atractives i innovadores? Ara que s’ha consolidat la proposta del Saló de l’Ensenyament a Ripoll, com a referent a la Catalunya de l’interior, per què no es podria fer un pas més amb la presentació de les ofertes que poden mostrar les empreses i facilitar que els joves es quedin a treballar a la comarca? Segurament no és fàcil plantejar-ho, però des d’aquesta plataforma és bo engrescar que es quedin a casa. La tecnologia, en molts casos ho permet, i les empreses ripolleses, dins les seves possibilitats, ho haurien de facilitar. La solució és fer créixer el Saló amb la presentació de les ofertes de les empreses després de la formació en temàtiques concretes. Ha sigut bo que hi hagués un apartat en el Saló de l’Ensenyament, afegint també el Saló de l’Ocupació. Pensem que, a més de la formació dels joves, cal que hi hagi expressades les possibilitats d’ocupació a la comarca i que, més enllà de la participació de la UIER, hi faltaria Ripollès Desenvolupament i si cal, que pensem que sí, a nivell individual, també les empreses interessades a incorporar gent jove i formada a les seves estructures productives, explicant les funcions que haurien de fer, la projecció dels productes...

Un segon punt de reflexió en aquesta reeixida organització és el fet que potser seria millor que s’esdevingués en dos dies, un divendres i un dissabte. Per què el dissabte? Doncs perquè els alumnes, a més de l’orientació del professorat, tindrien el suport dels pares i familiars. Els tutors podrien també conèixer cap a on poden anar professionalment els seus fills, la seva motivació i les possibilitats d’incorporació al món laboral. Tot plegat permet que el camí, els joves, no el comencin per una informació unilateral , sinó que també, sense pressió, evidentment, puguin comptar amb el suport dels pares.

En definitiva, pensem que rere el Saló de l’Ensenyament, que és molt bona iniciativa, hi ha un llarg camí a recórrer i que hi ha d’haver com a objectiu generar la il·lusió dels joves per quedar-se al Ripollès.