Una bandera que castiga

Editorial

A on hem arribat! El govern central ha advertit, amenaçat i sancionat l’ajuntament de Campelles i alguns regidors per no haver penjat la bandera espanyola al balcó. Una polèmica per una bandera espanyola. Però el que sorprèn és que el govern central obliga un poble, que de segur no sap ni on és –ni potser, tampoc, on és la nostra comarca– i obliga a penjar una bandera. El govern de Madrid sap que per arribar a Campelles hi ha una comunicació complicada per una carretera estreta i plena de corbes tancades? Els ha ofert mai alguna mena d’ajut per desencallar la situació o els ha ofert propostes per millorar el benestar dels seus habitants? No! Segons Madrid, el que cal és la bandera. Una bandera que castiga. El que exigeixen és que la bandera estigui penjada al balcó.

A hores d’ara, tampoc deuen conèixer quants habitants hi ha a Campelles, on treballen, de què viuen, quines característiques té el municipi, què es pot fer per millorar la seva qualitat de vida.

On és la democràcia, que no respecta les idees de les persones? Allà on s’ha perdut la política, que el que més els importa és l’ostentació d’una bandera. Llavors, com vol que no hi hagi persones que vulguin pronunciar-se, així ho estableix el dret a decidir, per tal que els veïns de Campelles, els del Ripollès i els de Catalunya puguin acordar, o no, si volen ser catalans o espanyols i ser representats pels seus símbols respectius si així ho determina la consulta democràtica?

Campelles ara té un símbol amb el qual segurament, perquè així ho va decidir l’ajuntament de la vila, no s’hi senten representats. Si la treuen, l’estat castiga. Com volen aquests polítics que la gent de Campelles, del Ripollès i d’arreu de Catalunya acceptin una bandera sancionadora? Si no hi era, és perquè la majoria no la volia i les majories estableixen la democràcia.

L’estat és així: símbols, formes i presència institucional del govern central allò on creuen que han de trencar maneres pròpies de ser dels catalans. Ara vénen altres capítols. Ara ja ha començat la guerra de les urnes. I a l’exministre García Margallo, en una entrevista radiofònica, se li va escapar la seva fòbia contra Catalunya, quan es va mostrar partidari d’aplicar l’article 155 per suprimir el govern autònom i negociar en paral·lel una llei de llengües. Hem començat per la banderes. La bandera espanyola que, en lloc de representar la democràcia, amb el fet de Campelles i altres, només és la bandera que representa la intolerància i el castig.