Concert amb desconcert

Editorial

Ja fa dies que voltava una polèmica entre els veïns de les Llosses per l’anunci de la celebració d’un festival de música electrònica i psicodèlica a càrrec d’una entitat anomenada Kali Mela. El cas és que amb una iniciativa unilateral per part de l’organització es va anunciar als quatre vents, a través de les xarxes socials, que es feia un festival de música electrònica a la finca de Baborers, en el terme del municipi de Les Llosses. Aquest concert ja tenia uns antecedents de l’any passat, amb no massa satisfacció per part dels veïns de Sant Jaume de Frontanyà, població que el va acollir. En aquesta ocasió, la ubicació de Les Llosses acostava l’organització a un nucli de població més elevada com és Ripoll, aspecte que garantia, possiblement, més assistència i així una rendibilitat més gran. 

Davant la desinformació, els veïns en aquesta ocasió han fet una recollida de signatures que ha frenat aquesta iniciativa especulativa i poc transparent. Com s’entén que un concert en el qual hi havien d’anar un miler de persones no s’hagi presentat formalment? Com pot ser que tampoc es presentés cap projecte, ni es va gestionar cap sol·licitud de permisos ni els informes corresponents a l’ajuntament de Les Llosses ni davant de cap institució competent? El fet és que la pressió veïnal ha obtingut una resposta assenyada per part dels promotors, que se n’han desdit i han fet públic que no es farà el Kali Mela.

Analitzant la situació, els únics beneficiaris del concert eren els organitzadors, que ja havien començat a vendre tiquets per Internet i potser també el propietari de la finca que, segurament, hauria cobrat pel lloguer dels terrenys. I el poble de Les Llosses, què n’hauria tret? Els assistents haurien anat a dinar als restaurants de la zona o a dormir a les places de turisme rural? Fins a quin punt un miler de persones  poden ser respectuoses amb el medi ambient? Quin entorn de convivència comporten aquests tipus de concerts? Tot plegat ho deixem amb interrogants, sense ànim de criticar el fons ni els continguts de la programació musical. En el que sí que discrepem és en la manca d’informació i la poca transparència dels organitzadors. Potser fet d’una altra manera i ben explicat, ens hauríem estalviat una polèmica de la qual l’única cosa positiva ha estat la força i el criteri dels veïns, que s’han unificat per rebutjar un festival que va aparèixer sobtadament  de la mateixa manera com ha desaparegut.