No volem aquest rècord

Editorial

S’ha advertit, s’ha informat, s’ha actuat de manera responsable i no hi ha hagut resposta per part dels usuaris excursionistes de les zones naturals al Ripollès... Tornem a ser la comarca on més rescats de muntanya i salvaments s’hi ha hagut de fer a tot Catalunya. No s’ha assumit que anar a la muntanya té risc, previsible o imprevisible, però en té i no s’acaba d’entendre. L’atractiu de les muntanyes de la comarca és molt evident i es pot gaudir amb seguretat, si es prenen les mesures oportunes però no es fa. Tampoc la gent que ha de ser rescatada no ha valorat abans quanta gent s’ha de mobilitzar i els costos que suposa per tots el seu rescat arran d’una imprudència. Sempre hi pot haver un accident, però tal com s’informa, les imprudències són en gran part les causes d’aquestes actuacions. Ara, de primera reflexió, ens preguntem: Quanta gent consulta mapes i orografia i itineraris de la zona on vol anar? Quants van amb les proteccions, provisions i equipaments adequats per fer la sortida? Quants són conscients de les seves pròpies limitacions i preparació física per afrontar-la?, i així mateix dels companys amb qui pensa fer el trajecte?
Anar a la muntanya sembla fàcil, però no ho és. Hi ha d’haver, seny, criteri i responsabilitat i això no passa. No s’hi val en considerar de si ens perdem, ja ens trobaran i si em faig mal, ja em rescataran. Amb totes aquestes actituds anirem a parar a debats com els caçadors que han de tenir llicència d’armes o el tan debatut carnet de boletaire. Potser, davant la realitat, els excursionistes hauran de passar proves d’aptitud i una assegurança que cobreixi les despeses de possibles danys i els consegüents serveis de rescat.
Algú diu que la vida ens la compliquem nosaltres mateixos. Sortosament la comarca del Ripollès compte amb serveis d’informació i de guies que davant de qualsevol dubte ens poden informar o donar el suport necessari. Gaudir de la muntanya és un plaer i un privilegi que ens l’estem perdent nosaltres mateixos. Segurament la gent del Ripollès amb més coneixement dels qui vénen de fora són més prudents, però també han de ser corresponsables en informar a aquells que no veuen el perill enlloc quan el tenen ben a prop. Davant aquesta situació hem d’aplaudir a les mesures de limitació d’accés, que per exemple han aplicat alguns ajuntaments de la comarca al Torrent de la Cabana, per evitar massificacions per evitar accidents i que tal com anava augmentant la freqüentació de banyistes eren més que previsibles.
Estaria molt bé ara que el parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ja tenen mecanismes de funcionament que insisteixin en aquestes mesures d’informació i prevenció.
Gaudir de la natura al Ripollès té un preu, que no és costós econòmicament, si es fa amb seny. L’esforç és el criteri i la informació. Si no és així, dotarem a la comarca amb l’adjectiu de perillosa quan és un paradís i que ofereix moltes possibilitats de gaudir-lo.