Mai més; Ripoll un pas endavant

Editorial

Ripoll ha estat sempre un model de convivència de diferents cultures i religions. Ningú ho dubtava. Dijous va arribar la notícia que feia trontollar tots aquests valors a casa nostra: un atemptat protagonitzat per joves ripollesos, dels quals tres van ser detinguts a Ripoll pels Mossos d’Esquadra per la seva presumpta implicació amb l’atac terrorista, quatre més van ser abatuts a Cambrils i el més buscat com a autor dels atropellaments a la rambla de Barcelona era abatut a Subirats, Alt Penedès. Però la més gran reflexió ens arriba per la presència d’un personatge, l’imam de Ripoll, Abdelaki Es Satty, que procedent de la presó de Castelló, on va estar 4 anys per tràfic de drogues, dirigia les oracions islàmiques de Ripoll fins fa uns mesos quan va dir que volia anar amb la seva família al Marroc. Un personatge obscur que es reunia, fora de la mesquita, amb joves, de 17 a 26 anys, per girar-los el cervell en defensa d’unes finalitats violentes i recuperar un país fictici. Què els devia dir? Què els donava? Què els prometia per inculcar-los una finalitat tan radical que els ha portat a jugar-s’hi la vida? No els ha importat trencar la vida de les seves famílies ni renunciar als llocs de treball que la majoria havien trobat a empreses de la comarca. Sabien que anaven a morir quan mostraven els cinturons d’explosius falsos davant la policia i no s’amagaven quan utilitzaven vehicles i documentació per llogar furgonetes amb documentació seva o de familiars. Es van equivocar i l’imam ha estat el primer quan va conduir uns joves a la mort amb les promeses d’aconseguir un paradís de creença però no pas real. La veritat és que han deixat a les seves famílies de Ripoll tocades i enfonsades,i com no hauria de ser, marcades per tota la vida pels sentiments de culpabilitat indirecta i de penediment permanent.
Dissabte se’ns demana un pas endavant, participar en la concentració de rebuig dels fets i en favor de la pau. S’ha de fer i l’hem de fer TOTS. No s’han de generalitzar culpes vers un sol col·lectiu, no s’ha de negar una salutació com a veïns a persones que per una procedència quedin marcades, ni girar la cara a les famílies que no sabien res de les activitats dels seus fills induïts per la religió interessadament manipulada. Cal canviar els hàbits de les creences alterades que han portat a pobles relativament petits com Ripoll i Alcanar a ser definits com a nius de Jihadistes malentesos. Com diu la doctora en estudis islàmics de la UB, Dolors Bramon, el Jihadisme com a tal és una lluita de superació i enaltiment dels valors personals per fer el bé i no del terrorisme. L’Ali Yassin, president del centre islàmic Annour de Ripoll, aquests dies ho diu per activa i per passiva: ara els imams hauran de tenir un aval de l’Estat i demostrar una trajectòria personal sana i neta, igual que la que hem de tenir tots els ripollesos a l’hora de valorar els fets amb seny, deixant la visceralitat de banda.