És justícia no deixar votar?

Editorial

El dimecres 6 de setembre ha estat un dia diferent. Cal veure si també important i decisiu. Els ciutadans de Catalunya, i per extensió els ripollesos, hem estat testimonis d’un ple molt tens, amb molta crispació al Parlament. Ja es coneixien, d’entrada, els posicionaments favorables a votar o no deixar votar l’u d’octubre. Les formes d’alguns portaveus ens ha sorprès pel poc respecte que han mostrat cap a la institució, però això ja era de preveure després d’escoltar alguns líders de les posicions unionistes espanyolistes i dels seus representants a Catalunya. La negativa permanent a negociar políticament des del govern de Madrid ha portat a aquesta situació. El debat del dimecres ja es veia a venir, ha estat fonamentat en la manera d’interpretar i prioritzar l’aplicació de les lleis i de les contralleis, de les argúcies intencionades per portar-les cap aquí i cap allà. Per a molts catalans poder votar el referèndum suposa l’autèntic valor de la democràcia. Poder votar i elegir el Sí o el No. Segurament encara viurem moltes batalles, també es veia a venir, perquè els secretaris i subsecretaris, jutges i fiscals posin tots els entrebancs possibles per evitar l’1-O. També ens estranya que si tant inútil va ser el 9-N, ara el Tribunal de Comptes demani 5 milions d’euros als responsables de la convocatòria, entre els quals hi ha la ripollesa Irene Rigau. La llei moltes vegades diu que no hi ha d’haver dos càstigs per una mateixa causa, ara es veu que sí perquè a més de la inhabilitació ja aplicada als implicats s’hi afegeix una altra condemna. És difícil d’entendre. El que és ben clar que estem en un país que no governa la política, estem governats per jutges i fiscals, majoritàriament elegits per forces polítiques majoritàries a l’estat i no pas pels vots dels ciutadans i molt menys pels catalans.

No sabem si es podrà votar el referèndum, el que sí que és cert és que tenim la Diada a la cantonada i es preveu molt participada pels ciutadans de Catalunya que amb la seva presència prendran posicionament davant aquesta situació. Des del Ripollès ja hi ha confirmats gairebé 10 autocars. En aquest escenari, fora que no ho prohibeixin els jutges, els ciutadans sí que podran mostrar la seva voluntat lliure de traves legislatives per caminar cap a un nou país i, com sempre, es farà amb llibertat i amb el somriure als llavis. I els que no hi vulguin ser que no hi siguin que també tenen tot el seu dret, només faltaria. Algú fa conya perquè Catalunya celebra l’Onze de setembre quan va ser una derrota, però no s’adonen que aquella derrota ha servit per enfortir, amb els pas del temps, els ideals de molts catalans i si ara l’estat derrota el referèndum als tribunals, més endavant es veuran els resultats quan els ciutadans puguin dipositar la papereta a unes altres urnes. Serà una altra derrota?