I què és la democràcia?

Editorial

La gallineta ha dit que prou [...] Visca la revolució. Aquesta cançó de Lluís Llach torna a ser plenament vigent. Quan es cantaven les estrofes d’aquesta cançó contra l’opressió i a favor del dret a la llibertat d’expressió, s’havia de córrer davant la Guàrdia Civil i dels llavors anomenats grisos (Policia Nacional), perquè anaven a cops de porra. Sortosament  es va assolir una fita per arribar a un procés democràtic. Aquests dies vivim i veiem unes imatges que ens porten anys enrera.  Ens hem de preguntar de què han servit 42 anys de democràcia per tornar allà a on érem. No hi ha dret a la llibertat d’expressió ni dret a decidir i des d’aquí ens manifestem en solidaritat amb altres mitjans de comunicació, que han estat coaccionats, amenaçats i investigats tan pel govern espanyol amb accions desproporcionades de la Guàrdia Civil com per part de la Fiscalia. En aquesta editorial ens volem solidaritzar amb el manifest del Grup de Periodistes Ramon Barnils, on es recorda que la llibertat de premsa és un dels pilars fonamentals del sistema democràtic. Uns mitjans lliures de censura i d’amenaça per part dels governs garanteixen un sistema comunicatiu ric i divers i una ciutadania informada. Aquesta afirmació podria venir reblada amb tots els articles que ens emparen, fins i tot, en la Costitución Española. Ara bé, el més  trist és que en aquest temps haguem de recordar arguments que ens semblem anacrònics per una societat plural i oberta, on s’han de conèixer els drets bàsics dels ciutadans: la llibertat d’expressió i el dret a decidir.

Sortosament, encara que no amb prou contundència per part d’alguns grups, es va rebutjar una proposta de Ciudadanos que ens portava a  aplicar un règim dictatorial per Catalunya, a més de les restriccions pressupostàries i el control de les finances aplicades pel Ministre  Montoro. 

Davant aquests fets sorgeixen molts interrogants del coneixement de la realitat catalana per part del govern del PP a Madrid: són García Albiol i Albert Rivera els referents de la societat catalana? Pensem que no. Que mirin una mica més les televisions locals i la premsa de proximitat i se n’adonaran que les mobilitzacions que han generat i que generaran contra la seves decisions no són insignificants. Quin poble reaccionaria espontàniament com ha fet Catalunya? Saben quants municipis, en la línia de la revolta dels somriures, cívica i pacífica, els diuen no, que no es fa així? La llei per la llei, sobre el paper pot ser legal, però si el poble no la comparteix, no és legítima.  

Des d’El Ripollès i des dels mitjans de Corisa Media Grup continuarem informant d’allò que passa a casa nostra, a la nostra comarca i al nostre país, que no és cap altre que Catalunya. Volem més que mai el dret a decidir, volem llibertat d’expressió, volem llibertat!