Cops de porra a la democràcia

Editorial

“No votareu”, “no hi haurà referèndum”. Quantes vegades es van posar a la boca aquestes afirmacions el president Rajoy i els seus ministres? La pressió en contra ja va començar amb l’actuació del ministre Montoro en intervenir els comptes de la Generalitat, Guàrdia Civil  intervenint paperetes i cartells i moltes declaracions per posar la por al cos dels catalans si anaven a votar o a participar com a membres de les meses. Però va arribar el dia 1-O, van haver-hi paperetes i urnes i Catalunya va votar i, sí, va haver-hi referèndum, un referèndum que jutges i polítics unionistes consideren il·legal. Segurament amb les lleis espanyoles se’l pot considerar així, però el que no es pot és   ser cec davant l’evidència. Varen ser molts i molts catalans que van expressar la seva voluntat. Si no va ser un referèndum, per què no se’ls volia deixar votar? Si no era transcendent, per què l’agressivitat desmesurada de les forces de seguretat de l’Estat? Aquesta actuació ha suposat crítiques a tots nivells per la gestió de l’Estat en aquest fet. Només s’ha aconseguit una animadversió dels ciutadans contra aquests cossos estatals que tenen un evident rebuig social. I així es va constatar el dimarts, 3 d’octubre: els ciutadans varen paralitzar el país d’una manera exemplar, pacífica i solidàriament, com un sol poble cohesionat en la diversitat. Un poble més unit que mai, demostrant  que quan un poble està unit no hi ha pressió política que valgui. Novament, la ràbia va fer pujar l’estat d’ànim dels governants del PP i dels partits afins a la seva ideologia. I després de tot plegat, el rei Felip VI va parlar i, en lloc de parlar de diàleg, entesa i solidaritat amb els ferits, va posar més llenya al foc, acusant els governants catalans d’estar fora de la llei i que cal aplicar totes les mesures per tornar “la normalitat democràtica a Catalunya”. Què vol dir, aplicar l’article 155 per suspendre l’autonomia catalana?
“Així no, Majestat, heu decebut la gent que encara us apreciava”, ha respost el president Puigdemont en el seu parlament institucional davant la intervenció del monarca, recriminant-li que només es va dirigir a una part de la població. Igual que el PP, diu que els qui es van manifestar no són la majoria. Quina és, doncs, la majoria a Catalunya superior als gairebé dos milions i mig de votants? La que desfila militarment i diu “A por ellos?” Els seguidors de Garcia Albiol que arenga, com si fos un comandament de l’exèrcit, als policies i guàrdies civils dient-los que Catalunya els necessita perquè els Mossos no van picar amb les porres els manifestants? Vénen dies tensos, i Puigdemont demana una mediació internacional per trobar una solució amb pau, diàleg i acord, un desig que, havent vist les orelles al llop, serà difícil. Els cops de porra de diumenge van ser agressions físiques a la bona gent; ara serà el torn dels cops de porra polítics i repressors que només es podran parar amb l’escut del poble unit cívic i compromès. El govern català afirma que s’està més a prop que mai de la independència, però fer el cim costarà molt.