Ja n’hi ha prou

Editorial

Durant aquests dies molts hem arribat a la conclusió que, de fet, ja no cal mostrar les diferències entre Catalunya i Espanya perquè són evidents. La manera de fer de la gent i dels governs d’una banda i l’altra són ben diferents. L’administració espanyola engarjola a dos presidents de dues entitats ben arrelades a Catalunya com són l’ANC i Òmnium Cultural. Es diu que no se’ls ha de considerar presos polítics sinó com a “delinqüents” per haver promogut la sedició el dia 20 de setembre. Així ho deien els dirigents del PP i en una primera sentència ho considera l’acte de presó que els ha enviat a Soto del Real, no se sap per quant temps. Les Imatges són ben evidents, durant tot el 20S van controlar a les moltes persones que envoltaven el Departament d’Economia durant el registre de la Guàrdia Civil. Els detinguts varen demanar que els deixessin fer la feina. Doncs no, això és sedició.

Contràriament, les actituds agressives de la Guàrdia Civil i Policia Nacional el dia 1 d’Octubre amb motiu del referèndum, constatades per les imatges no només de mitjans catalans sinó d’arreu d’Europa i del Món, no és delicte. Segons el ministre Zoido van actuar d’una manera justa i adequada a les circumstàncies. Per quines? Per la sorpresa que fos vot universal? Per no haver pogut impedir el vot del President Puigdemont a Sant Julià de Ramis? O per la presència d’urnes i paperetes a tots els col·legis electorals quan s’havia assegurat per activa i per passiva que no n’hi hauria? Les garrotades han tingut premi amb la invitació per primera vegada de la Policia Nacional al desfile de Las Fuerzas Armadas.

Tampoc és delicte les actituds clarament xenòfobes dels manifestants d’extrema dreta el dia 12 d’octubre? En paral·lel es persegueixen els Mossos d’Esquadra i als seus caps que per poc s’han escapat de ser empresonats, acusats per la fiscalia de no col·laborar amb els cossos i forces de l’estat. La seva funció sense cops de porra va ser cívica i controladora de les concentracions d’un gran nombre de ciutadans que es van manifestar pacíficament i cívicament. El que sap més greu és que totes aquestes mentides una bona part de ciutadans d’Espanya se les creu o no convé que vegin la realitat que ha vist tot el món? És ben cert que en molts llocs anar contra Catalunya vol dir vots pels partits unonistes, com el PP o Ciudadanos. I parlant d’aquesta formació, la ben coneguda Inés Arrimadas, en una de les seves intervencions a les televisions estatals, es va posar el nom de Ripoll a la boca per dir que hi havia trencament social, ja que al poble del seu marit un col·lectiu de ciutadans ha demanat que se la declari persona non grata. D’entrada de trencament social a Ripoll ni al Ripollès, res de res. I en segon lloc, com no vol que no sigui ben rebuda quan demana l’aplicació de l’article 155 per treure l’autonomia de Catalunya i que es convoquin eleccions? Per cert, ja deu saber que el 155 de la loteria de Nadal es ven a Ripoll! Doncs miri, la loteria que vostè busca amb el premi de les eleccions li desitgem sincerament que no li toqui. I quan vingui al poble del seu marit obri els ulls perquè així veurà la realitat que és ben diferent de la que vostè explica.