Editorial

Enmig de la intensa activitat política a Catalunya, aquests dies tenim un petit oasi de pau que ens porta la tradició. Menjar castanyes i panellets. Però el que fins ara estava al voltant d’aquests elements està patint una intromissió americana, que no sabem fins a on pot arribar per ser positiva o no. Entorn de la nostra tradició, les escoles aprofiten per treballar el canvi d’estació, la caiguda de les fulles i fer sortides. Fer recordatori dels personatges que tant serveixen per il·lustrar entorns socials com és la castanyera. I tampoc sense oblidar la tradició de menjar els panellets, les mateixes castanyes o moniatos i fer les grans castanyades que serveixen per reunir la família, amics i colles.

Cada any però anem veient a les poblacions de la nostra comarca colles de nens i joves disfressats de personatges amb cap de carabasses foradades, bruixes, ogres i zombis de la ultratomba que proposen que els donis un caramel o et fan un ensurt. Això és el Halloween, el costum d’origen celta, que poc té a veure amb el que ara se celebra. L’interès, semblant el que s’ha anat introduint també a casa nostra, com el cas del Pare Noel, en substitució del cagatió, és interessadament comercial. Les disfresses, els caramels, el fet de convertir en gresca la nit de Tots Sants fa que sigui prou atractiu per a les noves generacions, que cada cop beuen menys de les tradicions cristianes.

S’ha produït per conformitat de pares i la societat en general que no hem sabut inculcar els valors i el significat de les nostres tradicions? I llencem la tovallola davant les macro ofertes de les grans àrees comercials? Esperem que no i que encara durant anys puguem veure les castanyeres a les places dels nostres pobles, i els panellets als aparadors de les nostres pastisseries. Això sí, encara que siguin molt bons, potser caldria que no fossin tan cars.

També, és cert que per aquestes diades ens en recordem d’aquelles persones pròximes que ens han anat deixant i traiem el cap vers el cementiri per fer les tradicionals visites. Algú diu que no cal anar-hi el dia de Tots Sants que s’hi ha d’anar quan es vol. Sí, és cert, però també és veritat que si no hi hagués aquesta data a molts ens passaria per alt. Visitar un cementiri tampoc és dolent i serveix per desmitificar el lloc funest que ens presenten les pel·lícules de terror i el Halloween. A moltes ciutats europees el cementiri és lloc de visita i permet normalitzar la seva presència a les viles i pobles.

Apostem per les nostres tradicions i millor que el Halloween reposi en pau.