Embolica, que fa fort!
Resulta que el CNI, el Centro Nacional de Inteligencia espanyol, tenia de confident l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, el pèrfid personatge que ha portat el nom de la nostra població a tots els mitjans de comunicació dins la pitjor crònica negra, pels terribles atemptats a Barcelona i Cambrils. La indignació ha arribat al consistori ripollès quan s’ha descobert el paper del mal vingut imam a casa nostra i, en paraules de l’alcalde Jordi Munell, se sent decebut per l’actitud del Govern de Madrid. I aquí comencen les preguntes: com és que el CNI tenia com a col·laborador un delinqüent, sentenciat per tràfic de drogues i que se l’alliberés de la presó de Castelló? Com és que el Govern de Madrid va permetre exercir d’imam en aquest país a una persona que ja va ser rebutjada d’una comunitat musulmana de Bèlgica pels seus antecedents delictius i un currículum més fosc que una gola de llop? I el més greu és que, durant la investigació dels fets, el CNI, com se sol dir, es va fer l’orni, esperant que la seva relació passés desapercebuda. Per més organització d’intel·ligència que sigui, pel mal fet arran dels adoctrinaments d’aquest personatge pervers a joves de Ripoll, el CNI ho havia d’haver explicat públicament i posar-ho en clar. Les famílies de les víctimes es mereixen un respecte i el millor que se’ls pot donar en moments com aquests és sinceritat i transparència.
Per què no s’ha reconegut un error en els òrgans de seguretat i d’intel·ligència, que en aquest cas n’han tingut ben poca? En molts països, davant d’un fet com aquest, el Ministre de l’Interior i els responsables del CNI ja no hi serien. Si no dimiteixen, el govern els cessa. Aquí s’interpreta, com en les pel·lícules, que la seguretat d’un Estat de vegades comporta danys col·laterals. No és això, senyors.
Es Satty es mereix, com dèiem al començament, el qualificatiu de pèrfid que, tal i com ho defineix el diccionari, és la persona que traeix aquells qui confien en ell. I així ha estat davant la comunitat musulmana de Ripoll, que confiava en ell. D’una banda, presentava la cara amable i promulgava l’Islam mentre que, a esquenes de les famílies enllaminava i ensinistrava els joves de la comunitat a fer un dels pitjors atemptats que hem patit al nostre país.
La societat va mostrar una solidaritat total amb les famílies de les víctimes i amb les famílies dels implicats; així com també es va participar d’actes i manifestacions de rebuig als atemptats amb el crit de No tinc por.
Ara, mesos després, davant el que s’ha anat coneixent, sorgeixen dubtes: mentre participaven de la manifestació del No tinc por, ningú del govern coneixia les implicacions del personatge amb el CNI?
Ens refermem en la valentia de la societat que no vol ser poruga davant de fets com els que es van produir. Els que fan por són els que utilitzen gent com l’imam per –segons es diu– garantir la seguretat de l’Estat. Si ha de ser així, Déu nos en guardi!
Per què no s’ha reconegut un error en els òrgans de seguretat i d’intel·ligència, que en aquest cas n’han tingut ben poca? En molts països, davant d’un fet com aquest, el Ministre de l’Interior i els responsables del CNI ja no hi serien. Si no dimiteixen, el govern els cessa. Aquí s’interpreta, com en les pel·lícules, que la seguretat d’un Estat de vegades comporta danys col·laterals. No és això, senyors.
Es Satty es mereix, com dèiem al començament, el qualificatiu de pèrfid que, tal i com ho defineix el diccionari, és la persona que traeix aquells qui confien en ell. I així ha estat davant la comunitat musulmana de Ripoll, que confiava en ell. D’una banda, presentava la cara amable i promulgava l’Islam mentre que, a esquenes de les famílies enllaminava i ensinistrava els joves de la comunitat a fer un dels pitjors atemptats que hem patit al nostre país.
La societat va mostrar una solidaritat total amb les famílies de les víctimes i amb les famílies dels implicats; així com també es va participar d’actes i manifestacions de rebuig als atemptats amb el crit de No tinc por.
Ara, mesos després, davant el que s’ha anat coneixent, sorgeixen dubtes: mentre participaven de la manifestació del No tinc por, ningú del govern coneixia les implicacions del personatge amb el CNI?
Ens refermem en la valentia de la societat que no vol ser poruga davant de fets com els que es van produir. Els que fan por són els que utilitzen gent com l’imam per –segons es diu– garantir la seguretat de l’Estat. Si ha de ser així, Déu nos en guardi!