El Ripollès es reafirma en l’independentisme

Editorial

Tot i que molts ho donaven per fet que la comarca del Ripollès seguia essent independentista, va ser necessari esperar fins a darrera hora per confirmar aquesta dada. Les eleccions del 21 de desembre han reflectit que la gran majoria de ciutadans ripollesos estan a favor del procés, que algú ja el donava per enterrat. A la comarca hi ha una gran majoria de suport a la candidatura de Junts per Catalunya, la llista del President, hereva d’aquell PDeCAT, que ha guanyat en la totalitat dels municipis del Ripollès seguit per Esquerra Republicana de Catalunya que sumant els vots de les dues formacions i la CUP, representen més d’un 70% dels electors de la comarca.

Una de les sorpreses d’aquests comicis és que hi ha hagut ha estat l’augment dels votants de Ciutadans al Ripollès. La formació taronja ha obtingut gairebé 2.000 suports. Aquest partit ha agrupat tot el vot conservador de la població i té mèrit perquè la seva cap de llista, tot i tenir vincles personals amb Ripoll, durant aquesta campanya en la qual en els mítings només ha parlat en castellà, no ha dedicat ni un minut a aquesta comarca ni ha presentat cap proposta en el seu programa electoral a favor de millorar les condicions i serveis de casa nostra. Bé, potser no és del tot cert, és veritat que en un programa amb Bertín Osborne va parlar de les qualitats de la llangonisseta del Ripollès. En aquest cas però la comarca li ha fet botifarra.

A banda d’aquesta anècdota sí que el que es pot avançar que els pròxims dies serà molt interessants. Estaria bé que les negociacions i vets personals no entorpeixin la consolidació del govern sobiranista. Caldrà veure també, davant els resultats, quins són els posicionaments del PSC i de Catalunya en Comú Podem. Esperem que sigui un Govern a favor de la democràcia i de la llibertat i que siguin els polítics i no els jutges els que determinin el futur del nostre país. Ah, només ens queda parlar del partit blau, el que va imposar aquell maleït article 155. Esperem que entenguin quina és la voluntat majoritària a Catalunya. Però, bé, d’aquesta gent no cal parlar-ne.