Carta al Reis

Editorial

Durant aquests dies, els infants pensen i escriuen la seva carta als Reis Mags demanant allò que més els il·lusiona. Però els més grans també tenen desitjos, que sovint no són tan fàcils de concedir com un simple regal que es pot trobar i tenir la mateixa nit de Reis. Alguns alcaldes de la nostra comarca, en les pàgines d'aquest setmanari, també fan la seva carta, plena de desitjos per millorar la qualitat de vida de tots els ripollesos i que sovint costa de fer realitat. Són desitjos que durant molts anys hem vist a altres cartes dels alcaldes i responsables polítics de la comarca i que esperen que es facin realitat.

Un primer desig aquests dies és que el país torni a la normalitat i no a la situació estranya i no desitjada que ens ha portat l'aplicació de l'article 155. A conseqüència d'aquest fet, hi ha gent a la presó i a l'exili per haver defensat unes idees qualificades de sedicioses o rebels, perquè van ser seguides per molts i molts ciutadans que pacíficament es van manifestar. Ara, el que demanem que uns puguin ser alliberats i, els altres, que puguin tornar amb totes les garanties d'un país democràtic. De fet, aquesta qüestió quedarà resolta, esperem el 17 de gener, en la constitució del nou Parlament.

Pel que fa al Ripollès, a veure si d'una vegada per totes es resol el bon funcionament de la R3 i es consolida el transport ferroviari com una alternativa de comunicació real. També demanem que les empreses que s'instal·len a la comarca tinguin un bon arrelament i garanteixin llocs de treball i oportunitats pels joves ripollesos, ben formats, o que puguin venir altres persones de fora a treballar a la comarca. També ens agradaria que es pogués millorar la carretera de la zona de la collada de Toses, considerada un dels indrets més perillosos de Catalunya. Desitgem que la vitalitat de les entitats i persones de la comarca no afluixi i es puguin garantir amb èxit les iniciatives i activitats que s'hi poden gaudir fins ara. A aquesta llista s'hi podrien afegir d'altres desitjos i expectatives que, segurament, els Reis Mags ja deuen conèixer.

Sabem que tot no es complirà, però el més fonamental, que és viure en un país amb llibertat, esperem que sigui possible. Per si de cas, aquesta carta s'ha de presentar personalment a qui correspongui i evitar així que no vagi de dret a l'apartat 155, on ja sabem com es tracten les voluntats d'una majoria de ciutadans de Catalunya.

Esperem que ens concedeixin algun d'aquests desitjos perquè hem fet bondat i ni esperem el carbó que suposen els cops de porra i algunes decisions judicials.

Bons Reis!