Ens hem de moure i no lamentar-nos

Editorial

L’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha tornat a engegar la llum d’alerta davant les dades de pèrdua de població a la nostra comarca. El Ripollès si fins ara era de les que més habitants perdia a l’any, en el últim cens publicat ha estat l’única comarca de la demarcació gironina que n’ha perdut. Novament el pessimisme i la falta de solucions ens han atrapat. Però davant aquests fets, ha arribat l’hora que tots plegats ens hi posem i resolem les mancances de població. Ens sorprèn que una comarca ben comunicada amb Barcelona no sàpiga atraure a joves parelles i famílies a viure-hi. La qualitat de vida que gaudim al Ripollès és excepcional i les iniciatives empresarials deu ni do com s’han posicionat en els mercats català, estatal i internacional. Aquest és el primer repte a assolir, que vinguin noves famílies a treballar i a instal·lar-s’hi i sobretot facilitar que els joves de la comarca no marxin. Fàcil és dir-ho i escriure-ho, però què hem fet per revertir la situació que ja ve de temps?

L’entorn natural és únic, i juntament amb les estacions d’esquí i les activitats que es fan en l’àmbit del lleure també poden convertir-se en gran atractiu en el sector serveis i més ara amb la declaració de Parc natural les Capçaleres del Ter i el Freser, i que s’ha d’activar molt més.

L’Agència Ripollès Desenvolupament s’ha compromès a desenvolupar una estratègia, una estratègia que implica lligar les necessitats de les empreses amb les demandes de treball dels nostres joves. Tenim prou organismes per fer el vestit a mida en la formació dels nostres joves per tal que compleixin els perfils necessaris (Fundació Eduard Soler, UIER, Uvic...). Potser també cal fomentar que professionals liberals, ara que tindrem la fibra òptica, optin per viure a la nostra comarca. Aquestes són alguns aspectes a plantejar-se però si no hi ha una acció contundent, en pocs anys ens trobarem en una situació encara molt més preocupant. La piràmide d’edat es pot invertir perquè una bona part de la nostra població, d’edat avançada, no treballarà i la comarca haurà de viure de les pensions de la nostra gent gran. Però alerta, aquestes persones grans també necessitaran una atenció sanitària i social correcta i de qualitat i si no hi ha població activa suficient i ben preparada tampoc serà possible. No volem ser pessimistes, però si ara ha saltat l’alerta que no sigui en va i quedin les coses per l’endemà. Hi ha un refrany que diu que el carrer del demà moltes vegades condueix a la plaça del mai. Doncs ara toca, i amb fermesa. Volem que el futur dels ripollesos i joves que vinguin d’on vinguin, passi al Ripollès i pel Ripollès.