De Sixena a Gombrèn

Editorial

Es veia venir que el cas de Sixena, emmarcat en la lluita espanyolista contra Catalunya, podria obrir la caixa dels trons. I mira, vés per on que a la comarca del Ripollès ja s’ha destapat un cas que segurament en pot encadenar d’altres. Resulta que el Museo del Prado, des de fa cinc anys, té exposat, com a mostra del romànic més interessant de l’estat el retaule de Solanllong, procedent de Gombrèn.

Ara els responsables del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès han proposat a l’alcalde gombrenès que en reclami els drets, tal com va fer l’alcalde de Sixena i el president de l’Aragó a la Generalitat de Catalunya per les 44 obres romàniques comprades al monestir d’Osca. Els jutges varen anul·lar la compra de les obres per part de la Generalitat a les monges propietàries i han obligat a tornar-les. Ara doncs, caldria anul·lar la compra o compres que es van fer del retaule que va ser adquirit en la darrera transacció pel col·leccionista Vàrez Fisa, qui el va portar fins al museu madrileny. Però, en aquest cas, preval el seny i la proposta és que el Museu del Prado, o a qui pertoqui, faciliti una reproducció d’aquest retaule perquè es pugui exhibir a Gombrèn per tal de mostrar l’obra sorgida d’aquest poble pirinenc. Pensem que així es fan les coses. Voler per voler, perquè és meu i a tu no et toca porta a situacions que no beneficien a ningú i menys a la preservació del patrimoni.

El Centre d’Estudis considera que l’obra en el Museu del Prado hi ha està més bé que a Gombrèn per les instal·lacions que disposa aquest centre. Amb les obres de Sixena no va passar el mateix. Des d’aquí aplaudim la iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals perquè es pretén difondre amb una reproducció l’obra del municipi ripollès, però acceptant que allà a on és, està millor. També val a dir que la presència del romànic de Gombrèn pot ajudar a localitzar el nostre petit municipi en el mapa.

Parlant i dialogant, es poden arribar a acords positius i satisfactoris per totes les parts a favor de la conservació de l’art romànic català del ripollès però alhora fomentant la presència, amb una reproducció, en el seu lloc de procedència. No ens podem imaginar que pot passar si parròquies de Catalunya es comencen a reclamar obres perquè estan a diferents llocs d’origen o de propietat. Seria un mai acabar. Això sí, cal compensar els drets del lloc d’on han sortit. D’aquesta manera s’enforteix la relació entre uns i altres i s’eviten enfrontaments fins al punt que una qüestionada recuperació d’obres romàniques de Sixena es converteixi en motiu de distanciament entre pobles veïns i de guió del missatge ridícul de Cap d’any per part del president aragonès.