No ens ha de fer por que nevi

Editorial

Ha nevat per segona vegada en un mes a la comarca del Ripollès -en punts on habitualment no és freqüent- i les nevades han obert durant dies els mitjans de comunicació de tot Catalunya i de l’estat. Des d’aquí, quan neva a Barcelona i a la seva àrea d’influència ens fa gràcia perquè tot queda aturat i paralitzat. I fins i tot en fem mofa perquè diem que s’espanten per quatre volves. Per sort, el Ripollès és una comarca de muntanya on la neu forma part del seu patrimoni natural, econòmic i social. Per tant no cal espantar-se i magnificar desastres climatològics, tal com fan alguns, sinó saber-hi viure com l’Empordà que conviu amb la tramuntana com a tret característic d’un territori. És evident que les nevades tenen els seus pros i contres però la gent del Ripollès l’ha de voler conèixer i conviure en aquestes situacions que haurien de ser ben assumides per la població.

Com a ciutadans d’una comarca pirinenca ens cal assemblar-nos a alguns països europeus acostumats a viure al costat de la neu. Hem de valorar precisament que la neu per a la nostra comarca és riquesa, sobretot a la muntanya. Les estacions d’esquí augmentaran les seves activitats a ple rendiment i, si tot va com es preveu, la temporada pot ser llarga amb garantia d’una alta ocupació, de visitants i també de creació de llocs de treball que dinamitza i suposa una injecció tan necessària per a la nostra economia.

No podem dir que ens ha agafat per sorpresa perquè en aquest país disposem d’altres serveis informatius molt efectius per les prediccions dels homes del temps i meteoròlegs que no se solen equivocar massa en aquests casos. També estem orgullosos de disposar d’uns serveis públics de l’administració catalana com Protecció Civil i Trànsit que han aplicat unes mesures de prevenció encara que radicals, efectives.

Ara esperem que aquesta neu, després de molesta, es converteixi en font de riquesa i que millori el nostre medi natural, al qui fa pocs mesos li calia molta aigua. I és ben cert que mai plou, en aquest cas, neva, a gust de tothom, però estaria bé que després de la segona nevada hauríem de procurar que la tercera fos un fet ben assumit a casa nostra, sabent el que hem de fer i el què no per tal de rebre les nevades amb plena normalitat.

I fent cas a la dita popular any de neu, any de bé de Déu!