S’han passat de frenada

Editorial

Encara amb la sorpresa i indignació pel processament dels delictes de terrorisme i rebel·lió dels jutges cap a membres dels CDR’s per haver tallat autopistes o carreteres i amb el conseqüent debat generat per les discrepàncies d’aquesta intrepretació per part d’il·lustres juristes, catedràtics amb dret penal i constitucional i molts advocats. Ara la sorpresa augmenta al Ripollès quan dues alcaldesses d’ERC i tres regidors, un d’ERC i dos de la CUP, han estat citats per declarar als jutjats de Ripoll, sobre la seva presumpta implicació en  delictes de coacció i manifestació il·legal quan el 8 de novembre passat es va tallar el Coll d’Ares, la carretera C-38 que és una de les fronteres del Ripollès amb França. El cas és que el tall es va fer com a protesta per l’ingrés a presó d’Oriol Junqueras i de tots els manifestants només s’han acusat als esmentat càrrecs electes. Què vol dir coacció? Que és el que es considera manifestació il·legal? Perquè aquests delictes es sobreposen als drets que té tota persona als drets de lliure expressió, al dret de manifestació? . Si en totes les manifestacions que s’han fet fins ara de diferents col·lectius i fins i tot partits unionistes hi haguessin les mateixes citacions, probablement els jutjats estarien col·lapsats de faria molt temps. Però, segons sembla, ara el que dol que les accions independentistes tenen massa seguiment. 

Si la justícia jutja a fets consumats, només es té constància que un sol vehicle va haver de recular i sense cap protesta manifesta. Tampoc s’entén que les denúncies i imputacions es facin només als càrrecs electes que en aquells moments lluïen, el llaç groc com també ho feien i encara fan molts i molts ciutadans de Catalunya i de fora per reivindicar la llibertat dels presos polítics. Es volen limitar les accions de la ideologia independentista des dels ajuntaments?

Davant aquests fes no hi ha més que pensar que si algú porta un llaç groc o és càrrec electe que vagi molt alerta que per menys de res pot ser investigat per una justícia que ha endurit exageradament l’aplicació d’unes lleis que són molt interpretables, i que segon l’advocat de tres dels afectats per aquest fets, les responsabilitats de les que se’ls acusa són inconsistents. 

El govern de Madrid no vol perdre la lluita del procés, i vol guanyar sigui com sigui reclamant l’acció judicial i no política. Les denúncies als tribunals no pararan, des dels jutjats de primera instància fins, si cal, al Suprem i al Constitucional, tot passant per l’Audiència.

I ara, la feina és la dels càrrecs electes i dels mateixos ciutadans que desconeixen fins on tenen drets i fins allà on els poden exercir.