Un Sant Jordi diferent

Editorial

Estem a les portes d’una de les diades més boniques de Catalunya, per no dir la que més. Sant Jordi. Aquest any arriba amb sentiments que superen l’estima de les parelles, companys, amics o família. Aquest any arriba amb el sentit de la solidaritat de molts ciutadans vers a la gent que no gaudeix de llibertat per pensar diferent del govern d’Espanya. Fins i tot moltes roses cediran el seu protagonisme cromàtic del vermell pel groc en record i suport a les persones que són presos polítics per haver manifestat i defensat la seva ideologia vers a una Catalunya sobirana i independent. Cal que amb el lliurament d’una rosa groga, no es perdi tampoc el sentit d’amor i amistat perquè darrere aquests valors també hi ha els de la convivència i solidaritat que tant han caracteritzat als catalans en les moltes manifestacions fetes a favor dels drets de Catalunya. Aquesta festa, que s’admira i arriba des de Catalunya arreu del món a través de llibres i roses, ha de servir per fer visible el tarannà dels catalans, que lluny del que es diu en les interlocutòries dels jutges que parlen de possibles massacres, pel gran nombre de manifestants que hi va haver l’1-O, demostri que quan tanta gent es manifesta, sempre pacíficament, no vol dir violència sinó que vol dir amistat, amor, convivència, unió i solidaritat.

Segurament qualsevol fet que s’esdevingui contra les decisions de la justícia espanyola es mirarà amb lupa. Ara hi ha la pell molt fina després que la justícia alemanya hagi trepitjat l’ull de poll del jutge Llarena, que encara enrabietat que l’extradició de Puigdemont no hagi estat efectiva, burxa en tots els forats perquè aquesta qüestionada llei li permeti afirmar la rebel·lió i la sedició del president així com una malversació de fons públics que el mateix govern de l’estat diu que no s’ha fet.

Bé, i així arribarem a un Sant Jordi de roses grogues, un Sant Jordi on milions de catalans ens regalarem les roses i llibres, molts dedicats amb bon desitjos, i alguns amb interessants temàtiques que descriuen i demostren els mèrits per aconseguir una Catalunya Solidària. Fins i tot hi ha un llibre amb les fotografies de l’1-O on es veu la violència de la diada (per part de la policia espanyola i la guàrdia civil), i on es fa difícil interpretar la violència dels manifestants que expliquen els jutges. Al Ripollès, a la vigília, dissabte, ho celebrarem amb música per la llibertat a Ribes de Freser, on hi seran presents familiars dels presos i exiliats polítics catalans. Estaria bé que aquesta música arribés a aquells que demanen convivència portant la gent a la presó. Diuen que la música amansa a les feres, però també hi ha una dita que afirma: “No hi ha més sord que el qui no vol escoltar ni pitjor cec que el qui no hi vol veure”
Bon Sant Jordi a tots!