Adéu al 155?

Editorial

Finalment Catalunya té president de la Generalitat. Ha costat Déu i ajuda, davant l’acció judicial esperonada pel govern espanyol, amb la finalitat que els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre investigats i en presó preventiva o a l’exili no poguessin assumir aquesta responsabilitat. Políticament, es va aplicar un article que mai hauria d’haver arribat com és el del 155. Un article que es pot tibar o afluixar, segons la voluntat del govern de Madrid. El més important és que hi haurà un president: Quim Torra, el qual haurà de nomenar els seus consellers. I aquí, la vila de Ripoll i la comarca sembla que hi tindrà protagonisme amb el més que probable nomenament de Teresa Jordà com a Consellera d’Agricultura. Aquest fet, juntament amb la presència de l’alcalde Jordi Munell al Parlament, fa que el Ripollès pugui arribar a ser important en les gestions del pròxim govern. 

De totes maneres, la iŀlusió ha d’anar acompanyada de moderació i alerta. El govern de Madrid sense armes ni legals ni jurídiques, s’ha hagut, com es diu popularment, d’empassar un galàpet al no poder  evitar el nomenament de Torra. Això sí, no han faltat les crítiques per provocar-li un desgast i l’enfrontament davant la resta de l’Estat  per les piulades, segurament desafortunades, escrites pel president quan exercia d’editor.  

L’independentisme no agrada tot i que sigui legal, i això costa. És positiu que la Generalitat pugui governar sense les cadenes del 155.  Però l’oposició, dita constitucionalista, ja demana que la retirada del 155 no sigui total. Cal controlar els comptes de la Generalitat, no fos que s’escapessin fons públics per construir la República. PP i PSOE ja han anunciat que estaran vigilants de qualsevol moviment del govern de la Generalitat i que, si cal, a la mínima s’aplicarà el 155 amb més rigor. I no parlem del posicionament de radicalitat que vol el líder de Ciudadanos, el senyor Rivera, i la seva representant, la cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas. És una situació que ens porta a allò de ni fer ni deixar fer, perquè el que els alimenta en vots és la situació que es viu a Catalunya davant la resta de l’Estat.

Un dels passos endavant que s’ha aconseguit és el fet que el president del govern de Madrid, Mariano Rajoy, diu que vol dialogar. Ara caldrà veure quan i com. Els costa entendre que el Procés no s’ha acabat i que les coses canvien. L’acció de molts catalans, sempre pacífica, la volen catalogar de violenta i no és així. Ara caldrà mirar endavant i tranquil·litzar al país perquè tingui la tranquil.litat de tenir un govern legalment constituït, malgrat les atzagaies dels partits espanyolistes, als quals els ha costat assumir que la majoria parlamentària és sobiranista. 

Esperem que la retirada del 155 sigui efectiva en tots els seus àmbits i no s’utilitzi com una espasa de Damocles per cada acció que faci el govern.