A l’espera de la consellera Teresa Jordà

Editorial

Ja fa més de dues setmanes que estem a l’espera que Teresa Jordà prengui possessió del càrrec de Consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. I és que encara no pot ser. Tot i que no va ser fins a les acaballes de la darrera setmana que el President Torra la va nomenar com a titular d’aquesta cartera, ja des de la Festa Major de Ripoll estava confirmat que ho seria. Tal com apuntàvem a l’editorial anterior el 155 encara planeja i aixafa la democràcia a Catalunya. El govern Rajoy no vol entomar una derrota permetent que es nomenin consellers que estan en presó preventiva, pendents de judici i sense sentència o sigui amb ple dret de totes les seves funcions polítiques. I el seu malestar, augmentat perquè la justícia alemanya no vol extradir a Puigdemont pels delictes de rebel·lió o sedició, fa que es neguin a publicar al DOGC, que encara controlen ells, en virtut (defecte) del 155, els nomenaments dels consellers. Una publicació que només pot fer que el President amb tots els seus drets. I la Teresa, continua esperant a Madrid que la citin a jurar el càrrec. Fa dues setmanes que aquest setmanari esperava poder publicar una entrevista amb la Consellera i sembla que n’haurem d’esperar una altra.

Mentrestant, en defensa del país, Teresa Jordà està en la darrera lluita a Madrid, on va dir que hi estaria per darrera vegada, per votar en contra d’uns pressupostos que, una vegada més, han desconsiderat enormement a Catalunya. Diu el ministre Álvaro Nadal, que invertiran en una campanya de divulgació turística a Catalunya i ho faran per recuperar el turisme perdut degut els atemptats de Barcelona i Cambrils i pels efectes de la inestabilitat política de Catalunya. Tot això quan els directius de Port Aventura i Ferrari Parc han fet públic que el nivell de visitants havia augmentat considerablement els mesos d’octubre a novembre.

El cas és que continua manant el 155 i amb el testaferro del govern espanyol, Enric Millo, que adverteix als ajuntaments catalans que no es deixin clavar creus a les platges ni que es pengin llaços grocs en els espais públics que són de tots. Els que arranquen creus i desfan llaços ja sabem de la ideologia que són i malament anem si el govern defensa un personal encaputxat que profereix lemes radicals. En canvi, a la gent de pau només per demanar la república pacíficament, els engarjolen. Davant aquests fets ens temem que els empresonats ho passaran malament, perquè cada pifia del jutge Llarena a Europa, es converteix en rancúnia i enduriment de la possible sentència pels polítics catalans, gent de pau, detinguts a les presons madrilenyes.

I, ara, en aquests moments no podem respondre encara quan ja podrem dir-li a la Teresa Jordà, oficialment, Consellera.