Un llaç i una lluita democràtica

Editorial

Finalment el Govern va fent camí tot i els obstacles previstos que s’hi anirà trobant. L’acció judicial que, de moment, no canvia massa, continua pressionant als ciutadans per haver participat en les accions de protesta per demanar la llibertat dels presos polítics i en favor de la independència. El pròxim 22 de juny dos veïns de Ripoll s’hauran de personar en el jutjat de Figueres per haver participat en els talls de l’AP-7. En aquest punt, sempre considerem que es pot estar a favor o en contra d’aquestes actuacions, però d’aquí a acusar algú de desordres públics? Caldria replantejar-se, a qui li pertoqui, aquesta continuada persecució contra els independentistes que sempre de manera pacífica han defensat el seu argumentari. Esperem que aquests dos ripollesos obtinguin el suport de molts ciutadans -siguin o no independentistes- que pensen que el dret de llibertat d’expressió i de manifestació no ha de ser vist com una acció violenta com s’ha volgut fer passar des de l’anterior govern d’Espanya i que la citació quedi en un mal tràngol per haver d’anar al jutjat.

El fet de portar un llaç groc des de segons quins estaments és objectiu de punt de mira per castigar aquells que el llueixen. Els llaços grocs provoquen al·lèrgies a segons quins partits espanyols i són motiu de protesta per part seva. En els darrers dies hem vist que la cap de l’oposició en el Parlament, la Sra. Arrimadas, renunciava a ser rebuda pel president Torra al Palau de la Generalitat perquè hi penja un llaç groc a la façana. Diu que no s’hi sent representada i que és un insult per a la resta de catalans. Qui vol mantenir la guerra de símbols per mantenir la societat dividida? Com es pot catalogar d’insult un símbol que reclama la llibertat dels presos polítics i als exiliats. Els qui demanen que s’ha de cosir la societat són els primers de trencar el fil provocant la polèmica de la divisió. Com es pot concebre que un símbol que demana llibertat ha de ser criminalitzant. Com volen unir els que passen pel mateix raser de delinqüents als manifestats pacifistes que els estafadors i corruptes. Com es poden negar a l’acostament dels presos polítics a les presons catalanes sense provocar trencaments?

Amb el nou govern de l’Estat s’ha presentat la nova fiscal general com a progressista i dialogant, a veure què passa... Perquè la darrera etzibada judicial va ser quan en el mateix dia, que es va fer pública la sentència condemnatòria del gendre del rei, Iñaki Urdangarin, la policia espanyola registrava les dependències del Departament d’economia el CETTITI i Media Pro pels fets de l’1-O… Independència de poders o cortines de fum per tapar les vergonyes d’alguns?