El Llegat de Joan Vilalta

Editorial

Ens ha deixat el senyor Joan Vilalta. La seva absència comporta que ens vingui a la memòria tot el que ha suposat la seva aportació, tan professional com personal, per a Ripoll i el conjunt de la comarca del Ripollès. Amb el seu traspàs, perdem un valor de compromís per un territori, perquè ell vivia a i per a Ripoll i la comarca. El seu repte ha estat que el nostre territori no perdés pistonada en l’àmbit econòmic i empresarial en totes les èpoques i circumstancies, fàcils i difícils. Aquest fet el va portar a encapçalar moltes iniciatives tan d’organització, com ha estat la UIER -Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès-, de la que en va ser fundador i president durant 27 anys i de la que actualment n’ostentava la presidència honorífica; com també de remoure cel i terra perquè arribessin els recursos necessaris i poder mantenir l’essència de la comarca que per a ell ha estat la indústria i l’empresa. La UIER ha estat sempre la nineta dels seus ulls, com a plataforma de formació per a joves futurs emprenedors i per a empresaris i professionals de casa nostra.


Joan Vilalta era un home valent, en el sentit que no tenia por d’anar on calgués i entrevistar-se amb qui fos per demanar les millores que necessitava la seva comarca. Les seves conegudes entrevistes amb ministres espanyols, presidents de la Generalitat i consellers així ho demostren. En aquest objectiu hi va dedicar molt del seu temps personal, perquè ho feia per allò que més estimava, Ripoll i el Ripollès.  El seu bon fer en relacions públiques i de diàleg el va portar a formar part de nombrosos consells d’administració capdavanters en  organismes empresarials ben referents a casa nostra com és Foment del Treball, la Cambra de Comerç, Fepime, Foeg o La Caixa, entre d’altres d’àmbit concret del seu sector professional on també va assumir grans responsabilitats.


Un objectiu que es va marcar també en el sector de les comunicacions va ser que Ripoll no perdés el tren, quan Renfe es proposava suprimir les línies deficitàries, quan la comarca havia perdut el brancal que arribava a Sant Joan. Juntament amb altres personalitats de l’altra banda de la frontera, va impulsar l’Associació Transpirinenca, que pretenia potenciar el tren des de Ripoll fins la Tour de Querol, amb aspectes d’interès turístic que podien garantir-ne la viabilitat econòmica.


La seva absència, a banda de deixar un buit a nivell personal, ens deixa deures a fer. Impulsar els projectes estratègics dissenyats fa temps, el tren transpirinenc i la presència del Ripollès allà on calgui per no perdre pistonada. Ell sempre deia «si hi  ha projecte, s’avança en les coses que es volen fer; si no n’hi ha, anem al fracàs». Ara s’ha de procurar que els projectes no es quedin al calaix de l’oblit.


Moltes gràcies, Joan Vilalta, pel llegat que ens deixa.