Sense càrrecs sí, però amb molts dubtes...

Editorial

Ens hem alegrat que els  càrrecs electes de la comarca, dos regidors de la CUP i un ERC, i de les alcaldesses d’ERC a Vallfogona de Ripollès i Pardines, hagin quedat sense càrrecs penals per la seva participació en la mobilització el dia 8-N , dia de la vaga general, quan es va tallar el pas fronterer de Coll d’Ares. Tal i com explicàvem, fa uns mesos, en aquestes ratlles, quan es van produir les seves citacions, no deixava  de ser curiós que només s’impliquessin en els fets a càrrecs electes de la comarca, alcaldes i regidors de la CUP i d’ERC. Ser d’un CDR o portar el llaç groc, que n’hi ha havia molts i molts, no implica haver de ser d’un partit democràtic establert en el panorama institucional català. Per què, doncs, només van ser citats els càrrecs electes? Era ja una consigna que el poder judicial va transmetre al seu dia als cossos policials, en aquest cas als Mossos d’Esquadra? Des dels mateixos afectats i també partits,ciutadans o mitjans de comunicació tenen molts dubtes i reclamen aclariments de l’actuació, tot i que al final, encara hagin quedat sense càrrecs.

 

Però no s’acaba la pressió sobre les persones que tenen responsabilitats en formacions de govern o en grups d’oposició en els consistoris ripollesos. Des que el govern del PP va transferir la gestió política a la justícia, no s’aturen unes implicacions que s’haurien de resoldre per la via política i mai per la judicial. No s’entén com per destruir l’independentisme es recorren a delictes tan anacrònics com el de rebel·lió o sedició. Més gruixut encara quan a Escòcia, per demanar l’extradició de l’exconsellera Clara Ponsatí, s’equipara a un delicte de traïció, paralitzat en aquell país des de l’edat mitjana. Equiparant amb aquella època, l’única semblança és l’escarni, l’escarment i el castig públic reclamat per la justícia espanyola, tal com es produïa en aquelles èpoques. Per reblar el clau, no deixa de ser sorprenent quan el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder General espanyol, Carlos Lesmes, envia una carta als ministres d’Exteriors i Justícia, on els demana que defensin davant el govern belga l’estrafolari jutge Pablo Llarena en els tràmits d’extradició del president Puigdemont i dels diputats exiliats en aquell país. Aquesta ha de ser la independència dels poders polític i judicial? Malament anem. Segurament el PP els tenia massa ben acostumats, però els errors i l’anacronisme de la justícia espanyola fa que els governs seriosos no tinguin gens clar les peticions de Llarena. Si ho han portat per via judicial, ho han d’acabar per aquí, tot i que suposi posar-los en evidència. L’última de Llarena ha estat inhabilitar a diputats del Parlament de Catalunya, sobrepassant la sobirania d’aquesta institució i no tenint en compte la voluntat del poble que els va elegir democràticament.